30 d’abril 2010

LOS R.I.P. (Romantic International Papanates)

Lope de Vega banalizado por Ágatha Ruiz de la Prada.



Ah, qué maravilla dedicarse a hojear periódicos la víspera de Sant Jordi, páginas y páginas repletas de invitaciones a la lectura -a pesar de que, según una encuesta del día después de La Vanguardia, sólo un 2% de los compradores se guian por dichas propuestas-, de recomendaciones, de sugerencias, de sorpresas como la de que Vargas Llosa considere que internet banaliza la literatura.

Internet banalizando la literatura, ¡hay que ver!

Ha tenido que llegar internet para banalizarla. Ni radios, ni teles, ni móviles, ni premios, ni prensa, ni editores,... sino internet.

La literatura aguantando desde los tiempos de Homero, llega internet y... ¡zasca! en veinte años la empuja al pozo de la vulgaridad y la chabacanería.


"... Una advertencia del riesgo de banalización por toda esa cultura audiovisual... Yo no estoy en contra de ella, pero en lo que se refiere a la literatura y a la creación literaria, ha traído una cierta simplificación, si la comparamos con la literatura de papel".

"Puede que sea una literatura más exigente y responsable (la de papel), pensando en el margen de irresponsabilidad a la que nos llevará el libro virtual".

¿Simplificación? ¿Irresponsabilidad?

¿De qué rayos está hablando?

Se confunde, una vez más y hasta la náusea, el formato, el contenedor, la configuración con el contenido, los textos, la palabra.

O ¿es acaso distinta la creación literaria para un libro digital que la creación dirigida al libro de papel? Lo esencial, la historia, las ideas, serán las mismas, tanto escritas para papel que para pantalla.

Debe ser que utilizar un lápiz o una pluma otorgará a mis escritos una mayor cuota de exigencia y responsabilidad, lo mismo que se la concedía al amanuense de turno antes de que el maldito Gutenberg empezara a trivializar la literatura.


"Además, criticó al mundo de los blogs, que si bien facilita la comunicación no sabe si enriquece la literatura, porque en la mayoría de los casos existe una enorme pobreza sintáctica. "Tengo la impresión de que escribir para la pantalla es escribir para la actualidad y la literatura se ha escrito con una esperanza de permanencia".


¡Toma esencias sagradas! Oiga, Don Mario, quizá enriquecer la literatura no sea misión para el mundo de los blogs, pero, a pesar de ello, le aseguro que algunos lo hacen y por lo de escribir para el papel con la esperanza de permanencia no se preocupe, una vez tecleado en pantalla, se imprime y ¡listo para iniciar el camino de la perennidad!

Luego vino el remate de Martín Garzo en plan "I have a dream...":


"He imaginado una librería dentro de unos cuantos años, limpia de una serie de textos que se llevan las mesas centrales, los best sellers, que es lo que yo pienso que encaja más con el formato digital".


¡Best sellers, ah, qué asco!

Menudo empanado, pues son decenas las librerías en España que cumplen su requisito de pureza y limpieza literaria. En Barcelona tiene varias, entre ellas Documenta que cumple 35 años en esa línea.

A ver si visitamos más librerías y menos emporios comerciales.

Cansino esto de los abuelos del siglo pasado.

21 d’abril 2010

EL CAMINO DEL RECTO LIBRERO





El camino del recto librero está por todos lados rodeado por las injusticias de la venta y la tiranía de las malas editoriales.


Bendito sea aquel distribuidor que, en nombre de la caridad y de la buena voluntad, saque a los libreros de su Valle de Lágrimas. Porque es el auténtico guardián de su cliente y el descubridor de los libros agotados.


¡Y os aseguro que vendré a castigar con grandes devoluciones y furiosa cólera a aquéllos que pretendan ignorar y no servir a mis libreros!


¡Y tú sabrás que mi nombre es Sant Jordi, cuando caigan mis devoluciones sobre tí!

17 d’abril 2010

HE TORNAT




Torno de matinada, mirant de no fer soroll quan amb les claus faig anar el pany del portal. El vestíbul és a les fosques i avanço a les palpentes; amb suavitat obro la porta de la cuina on pel finestral mal tancat es filtra, tímida, la lluor llunyana de la lluna. Faig cas al silenci i no dic res. Necessitaré un full per escriure tot el que he vist aquests mesos.


He topat, davant dels jutjats de la nova Illa dels Prodigis, amb un antic pròcer, llardós d'ençà que va entrar dins el fangar de les comissions sota mà.


He vist al "Félix Millet" de l'edició -o métier de l'edició per a molts- pescant-li el manuscrit d'una preciada autora, amb l'esquer d'un premi, a un petit editor que portava anys esperant -i afluixant la mosca- mentre l'anunciava any rere any al seu catàleg com a "Próximas novedades".


He llegit com la responsable d'un segell editorial "indie" valora la seva feina -molta i migrada de recursos- desde les satinades pàgines d'una "glamourosa" revista de luxe d'alta volada.


He al·lucinat, durant la presentació d'un llibre, veient l'espectacle d'una ex amenaçant a crits l'autor, l'antic marit, amb rebentar-li l'acte si no li firmava uns papers de la separació i com es buscaven testimonis d'entre la seixantena de persones que s'ho miraven atònits.


He consolat una editora farta i superada pels numerets que li montava una jove autora fatxenda i pedant de gira promocional pel país.


He escoltat com tot un catedràtic d'ètica provava que li fessin tripijocs a les factures per la compra de llibres.


He vist la ràbia als ulls d'una nova aturada, despatxada tot just després d'haver fet tota la dura feina de preparar la campanya de Sant Jordi, quan mira als diaris la foto del seu excap presentant la venda de la meitat del negoci a l'imperi Planetari com un gran encert mentre dissimula amb un somriure.


Penso que tornaré a quedarme una estona més per aquí.





Dedicat a la Carme. Ànims.