17 de setembre 2010

PARECIDOS RAZONABLES (XV)























Definitivamente, todos los clubs acaban pareciéndose.

11 de setembre 2010

AUTOAYUDA

Forges, claro.




Barcelona.

Un día entre semana.

Un restaurante en el que no te fijarías nunca, cerca de la esquina de Aribau con Travessera de Gràcia.

Conversación verídica entre dos señores de traje y corbata:



"¿Conoces esos libros de autoayuda empresarial para ejecutivos? ¿Sabes de lo que te hablo? Sí, hombre, que los publican editoriales como... 2000, Gestión 2000, creo o Empresa activa, que son como manuales para directivos, libritos de gestión, de liderazgo,... Pues mi mentor que es una especie de gurú del tema tiene uno editado en inglés y me propuso sacarlo en castellano, aquí en España; si me encargo de traducirlo y buscar, para añadirlos, unos cuantos ejemplos de casos de empresas de aquí, podríamos lanzarlo con el nombre de los dos e ir a medias. Yo le dije que preparar las clases en la Escuela de Negocios no me dejaba tiempo para nada más y entonces va y me propone que utilice a mis alumnos; que divida su librito en partes y las dé a traducir como trabajos de la asignatura. Así yo sólo tendría que revisar las traducciones. Además, puedo encargarles como un trabajo más de las clases la búsqueda de los casos empresariales que necesito para completar el libro y listos."


(Breve pausa para tomar un sorbo de café y echarse hacia atrás exhalando un suspiro de autosatisfacción)


"Creo que haré poner al principio del libro un agradecimiento para mis alumnos de la Escuela de Negocios ..."




I així, de mica en mica, el sol va avançant cap a la posta.

08 de setembre 2010

22 LLOCS LLEGIDORS



Ara que els dies de ganduleria començaran irremissiblement a empal·lidir dins la memòria, permeteu-me que em monti aquesta imatgeria per tal de conjurar els propers freds i les bromes venideres; imatges que revisualitzaré a tall de "mantra" davant les gelades cruels.



Pels del aixopluc:





Pels de dretes i pels d'esquerres:




Pels sobris:



Pels que es mullen:



Pels ascètics:
Pels del celobert:




Pels del celtancat:






Pels del celmigobert:



Pels antics:



Pels moderns:



Pels de l'hora baixa:



Pels "ganes":




Pels rústics:



Pels colonials:

Pels minimalistes:

Pels ecologistes:

Pels de biblioteques:





Pels del porxo:




Pels del cosidor:




Pels dormilegues:



Pels del contrast:




I, finalment, pels que comencen:






04 de setembre 2010

EL DIARI CADUCAT m'ha ensenyat que no tot temps passat fóra millor



Avui m'ha passat una cosa ben estranya. Després dels profitosos dies de vacances m'he tornat a llevar d'hora.

Això no té res d'estrany, només és una putada.

Així que, amb la casa neta i pulida -ahir va passar la dona de fer feines després d'un mes i el canvi és espectacular- surto de casa fent veure que protagonitzo un d'aquells anuncis amables i ordinaris, és a dir, surto a comprar pa acabat de fer, el diari del dia i croissants calents.

Res, no hi ha manera. El diari i el pa, val, però noi, no me'n surto amb això dels croissants, ja estan freds. Passo per quatre forneries i sempre me'ls venen freds.

I com que de primeres no me'ls deixen tocar torno a casa carregat de pastetes.

A la papereria compro el diari i, a més a més, un d'antic que m'han guardat amb l'últim ganivet "japo" de La Vanguardia. Es veu que, aquest estiu, un home va poder foragitar un lladre que se li havia colat al xalet espantant-lo amb un d'aquests ganivets orientals, ara no sé si amb el Santoku o amb l'Usuba; ja podria el diari dedicar-li un reportatge.

Suc de taronja, pa torrat amb oli nou i croissants (freds).

Dos diaris damunt la taula. El vell i el nou.

Començo pel vell.

Resulta que és de l'1 d'agost! La mítica data del començament de les vacances. La mare de totes les dates.

I ara ve allò estrany: vaig començar a sentir intensament que tornava enrere, al començament de les vacances. La realitat que m'envoltava perdia nitidesa, es tornava imprecisa, desdibuixada, aigualida; contràriament les notícies passades i les opinions pretèrites escrites en aquell diari vell guanyaven una força i un pes d'una estranya intensitat: Al Qaeda a l'Àfrica, calor russa, vaga de controladors, el sentiment independentista, l'impecable article de Toni Soler a favor de la prohibició dels toros contrastant amb els arguments contraris de Amela, Juliana i De Sagarra que resulten auténtics insults a la intel·ligència...

Fins i tot sortia un tal Jorge Moragas disculpant al seu líder per no portar el cinturó -ni els tirants- dins el cotxe mentre el graben en video; per reblar el clau i prenent a tothom, inclòs a ell mateix, per imbècil diu que va ser "un error de un minuto y 33 segundos" com si abans de filmar se'l descordés i en acabar se'l tornés a cordar.

Quin agost m'estalviat!