No fa gaire les llibreries es van veure envaïdes per piles i piles d´una novel.la llegida i rellegida, que gairebé tothom ja tenia fent tombs per casa seva. Es va tractar d´una hàbil estratègia per tal de vendre un clàssic que, a priori, no va despertar moltes simpaties -l´estratègia vull dir- dins el gremi dels llibreters. Però, vés per on! l´edició conmemorativa de "Don Quijote de La Mancha" va batre totes les previsions, restant un munt de setmanes dins la llista dels llibres més venuts. Es tractava d´una cuidada edició que celebrava els 400 anys de la publicació d´aquesta obra, acompanyada de diferents pròlegs i afegits amb un preu força atractiu.
Els quaranta anys de la primera edició de "Cien años de soledad" vàren ser l´excusa per tornar-hi. Aquest cop l´aposta era més agosarada i tampoc es veia molt clar com s´hauria de vendre un llibre, tot un clàssic modern, que ja estava més que amortitzat: en col.leccions de butxaca, de quiosc, en edició rústica, ...
Però la van tornar a encertar i altra cop a les llistes de vendes un bon grapat de setmanes...
Aquest 2008 és l´any Rodoreda i, a hores d´ara, a cap editor li ha passat pel cap imitar una jugada semblant a les anteriors prenent com a referent la novel.la més popular de l´escriptora: "La plaça del diamant", és clar!
Durant les festes del Nadal passat, algunes llibreries es veien incapaces d´atendre les peticions de clients, convenientment informats de l´efemèride, que buscaven una edició escaient de "La plaça..." per fer-ne un regal; no hi havia manera, tot eren edicions en rústica o de butxaca.
Ja és ben trist no saber ni copiar!
