30 de setembre 2007

COP D´ULL A UNA BIBLIOTECA DESCONEGUDA (2ª PART)




Quina barreja! Quin poti-poti més engrescador! Furgant dins la biblioteca desconeguda anaven treient el llom tot un seguit de títols heterogenis:

"Ana Karenina" i, al costat, "Hombre rico, hombre pobre".
El clàssic "Si això és un home" tocant amb un no gens menys clàssic com "La fuga de Logan".
"Josafat", "La posada de Jamaica", "Siempre en capilla", "El món de Sofia", ...

Ep! Una troballa com aquesta edició de 1908 de "La Regenta" editada per la barcelonina Casa Editorial Maucci (C/. Mallorca, 166) a la seva Biblioteca "Arte y Letras". Amb portada il.lustrada de Juan Llimona i gravats de Gómez Polo.

De la "Historia Gráfica de la Nueva España" trec una dada força curiosa:

"Obtendremos el total de 11.632 obras, que fueron el acervo de publicaciones hechas en la Nueva España (Mèxic per entendre´ns), desde 1539 hasta 1821. Cuántos países del Viejo Continente se habrían sentido orgullosos de una producción científica y literaria como la nuestra, que, iniciada por el religioso dominico fray Juan de la Magdalena, a raiz de consumada la Conquista, en creciente progresión, llegó hasta la consumación de nuestra Independencia, con las alas siempre abiertas."
Durant gairebé tres-cents anys es van publicar la mateixa quantitat de llibres que, actualment, una gran llibreria pot rebre com a novetat en un any. Això és progressar, i la resta són punyetes!

A la solapa de "Las últimas banderas" (Ángel Mª de Lera-Premio Planeta 1967) em trobo amb això:

"Nuestra última guerra civil sigue siendo un tema apasionante, pese a la enorme bibliografía con que ya cuenta, superior a la de la Segunda Guerra Mundial. Después de casi treinta años de su terminación, cuando cabría pensar que se había dicho todo sobre ella, su problemática resurge, no obstante, con nuevos bríos. Y es así porque no hay que olvidar estos dos factores: primero, que constituyó una situación límite para todo un pueblo -su enfrentamiento colectivo con la muerte-, por lo que su contemplación se presta a múltiples interpretaciones, y segundo, porque es precisamente ahora, con el paso del tiempo, cuando empieza a ser posible su versión objetiva."

Santa innocencia! Quina ingenuïtat! Diu que a l´any 1967 començava a ser posible una certa objectivitat. Després de quaranta anys, al 2007, ja comencem a veure que de la "versión objetiva" hem passat al "objetivo versionado" per part dels Pío Moa o César Vidal de torn.

A "El desafío mundial" ( Jean-Jacques Servan-Schreiber - Plaza & Janés 1980) publicat simultaniament a la tardor de 1980 a un bon grapat de països com Alemanya, Brasil, Estats Units, Índia, Japó, Líban, Noruega, ...
"Y no sabía usted que la OPEP, aliada al Tercer Mundo, puede poner de rodillas al supercivilizado mundo occidental y, al dejarlo sin petróleo ni materias primas, detener su enorme maquinaria tecnológica?
Así, los países supercivilizados no tienen más que una alternativa: o cooperar con el Tercer Mundo, o la ruina.
¿Sabrán escoger sensatamente?"

Sensatament diu? I tant, home, i tant. No s´amoïni. Miri: Any 2003, invasió d´Irak i ja tenim el maleït petroli. De manera sensata, per descomptat.
I acabo aquest cop d´ull citant una sèrie de curioses dedicatòries que han anat sortint:

Una amb forta pudor de romàtic:

"A mi mujer : Vela en la bonanza. Ancla en la tormenta. Con amor"
(Destino negro. Novela de la trata y el mar - Manuel Mur Oti - Destino 1949)
Una de molt generosa:

"A mi único gran amor. (No cuesta nada, y puede halagar a muchos)"
(¡Bésame, tonto! - Patrizia Carrano - Ed. B 1987)

I una de molt sincera:

DEDICATORIA "A nadie en particular. Porque, pensándolo bien, ¿Qué mujer aceptaría que yo le dedicara este libro sin ofenderse?" EL AUTOR
(Réquiem por una furcia - Álvaro de Laiglesia- Planeta 1975)





15 de setembre 2007

COP D´ULL A UNA BIBLIOTECA DESCONEGUDA (1ª PART)


Vacances. Un mas a la profunda Catalunya. Discret, assossegat, senyorial, embolcallat pel silenci; ingràvid, creant il.lusions d´una certa suspensió temporal.
Per tal d´omplir les hores mortes que ens regalà la pluja, les visites a la biblioteca de la casa van ser freqüents.

Primer com a espai de recolliment per avançar en les meves lectures portàtils, més tard per despistar-me dins els prestatges, llibre a llibre. Oh! Quin plaer perdre´s enmig d´un món creat per d´altres lectors anònims! Retrobar vells coneguts de la teva joventut de lector: "L´Alba, una noia de catorze anys, verge i bruna, tornava de l´hort de casa seva amb un cistellet de figues negres, de coll de dama, quan ..." Descubrir-hi curiositats: "Historia Gráfica de la Nueva España. De cara a la Exposición Ibero-Americana de Sevilla. 1929." Endinsar-se dins del pintoresc "Premio de Novela Ciudad de Jaca 1980 dotado con 750.000 ptas. Patrocinado por el Ministerio de Cultura y por el Casino de Jaca."

Em trobo amb un llibre de narracions de títol curiosíssim, "Aubam-ba-buluba balam-Bam-bú", de l´Aleix Cort. Aquest llibre fou guardonat amb el premi Documenta de l´any 1994. Fa 13 anys formaven el jurat Àlex Broch, Julià Guillamon, Maria de la Pau Janer, Dolors Oller i l´impertorbable però entranyable Ramon Planes, llibreter d´una llibreria de referència com la Documenta capaç de trencar l ´inefable binomi "La Central-Laie" per a uns quants lletraferits.
Vaig a parar dins un esperpèntic volum, de to ampul.lós, ridículament majestuós, sadoll de presumptuosa solemnitat. "A solas con la mar" de l´egotista J. J. Benítez, sí, sí, el dels inacabables "Caballos de Troya".

"Benítez no se siente un famoso escritor ni tampoco un poeta, sino sólo un hombre vulnerable, ...¿Por qué este súbito y aparente golpe de timón? Quizá porque las sorprendentes revelaciones encontradas a lo largo de más de tres millones de kilómetros recorridos -como una crisálida- están buscando otra vía de expresión. Otros vuelos. Otras singladuras. Otra sintonía."

Ni escriptor famós ni, sobretot, poeta. Quina raó que té! I més de tres milions de Quilòmetres recorreguts. Osti! Quin paio! Contant que la Terra medeix, si fa no fa, uns 40.000 kms. en Benítez ha fet més de 75! voltes al món. Quin belluguet!

Els títols dels seus poemes semblen trets de festivals tronats de la cançó com Benidorm, Sant Remo o dels discos de "Operación Triunfo":

Mañana volveré-Al alba-Tarde, una vez más-Esta noche-Recuérdame-Encadenado-No estás sola-Corazón de mujer-Quiero huir contigo-Al filo de la noche-Esperando-El último beso-La última sonrisa-Tu mirada-Tu voz-Muero por vivir...

Però el millor títol de tots és el hit-parade: "Atún agonizante" Espatarran!!!

I per dins semblen poemes com suats, gastats i totalment previsibles:

"Llueve sobre mi corazón..." (Nostalgia)
"Soledad oscura, tan negra que hasta el amor se pierde..." (Soledad)
"Esta noche, amor, se ha arrugado el papel de mi corazón..." (Esta noche)
Delirant.

Una altra "perla": "Los rojos ganaron la guerra" (Planeta-1989) de Fernando Vizcaíno Casas, gran defensor i promotor del corrent doctrinari "Con Franco vivíamos mejor". Del pròleg:

"En este año de 1989, cuando se cumple medio siglo del final de la guerra civil española (...) resulta oportuno traer el divertimento ucrónico a la contemplación, inevitablemente utópica (...), de lo que pudo haber sucedido en España si en abril de 1939 la guerra hubiese terminado con la victoria del ejército rojo. Que así se le llamaba entonces; lo de 'republicanos' ha sido una reciente edulcoración."

I a la contraportada:

"...Manteniendo así su nombre en constante actualidad, entre el entusiasmo de sus lectores y las inevitables críticas negativas de quienes no le perdonan su firme independencia y su fidelidad ideológica."

El més divertit arriba amb l´objectiu que l´Editorial Planeta es proposa amb aquest tipus de textes:

"Con la col. FÁBULA, Editorial Planeta se ha propuesto ofrecer al público los títulos más representativos, dentro del campo narrativo, de aquellos escritores que, frente al inmovilismo mental al uso, ofrecen un ejemplo constante de imaginación creadora y anticonvencional."

"...Frente al inmovilismo mental al uso..." Quina contradicció!!