15 de setembre 2007

COP D´ULL A UNA BIBLIOTECA DESCONEGUDA (1ª PART)


Vacances. Un mas a la profunda Catalunya. Discret, assossegat, senyorial, embolcallat pel silenci; ingràvid, creant il.lusions d´una certa suspensió temporal.
Per tal d´omplir les hores mortes que ens regalà la pluja, les visites a la biblioteca de la casa van ser freqüents.

Primer com a espai de recolliment per avançar en les meves lectures portàtils, més tard per despistar-me dins els prestatges, llibre a llibre. Oh! Quin plaer perdre´s enmig d´un món creat per d´altres lectors anònims! Retrobar vells coneguts de la teva joventut de lector: "L´Alba, una noia de catorze anys, verge i bruna, tornava de l´hort de casa seva amb un cistellet de figues negres, de coll de dama, quan ..." Descubrir-hi curiositats: "Historia Gráfica de la Nueva España. De cara a la Exposición Ibero-Americana de Sevilla. 1929." Endinsar-se dins del pintoresc "Premio de Novela Ciudad de Jaca 1980 dotado con 750.000 ptas. Patrocinado por el Ministerio de Cultura y por el Casino de Jaca."

Em trobo amb un llibre de narracions de títol curiosíssim, "Aubam-ba-buluba balam-Bam-bú", de l´Aleix Cort. Aquest llibre fou guardonat amb el premi Documenta de l´any 1994. Fa 13 anys formaven el jurat Àlex Broch, Julià Guillamon, Maria de la Pau Janer, Dolors Oller i l´impertorbable però entranyable Ramon Planes, llibreter d´una llibreria de referència com la Documenta capaç de trencar l ´inefable binomi "La Central-Laie" per a uns quants lletraferits.
Vaig a parar dins un esperpèntic volum, de to ampul.lós, ridículament majestuós, sadoll de presumptuosa solemnitat. "A solas con la mar" de l´egotista J. J. Benítez, sí, sí, el dels inacabables "Caballos de Troya".

"Benítez no se siente un famoso escritor ni tampoco un poeta, sino sólo un hombre vulnerable, ...¿Por qué este súbito y aparente golpe de timón? Quizá porque las sorprendentes revelaciones encontradas a lo largo de más de tres millones de kilómetros recorridos -como una crisálida- están buscando otra vía de expresión. Otros vuelos. Otras singladuras. Otra sintonía."

Ni escriptor famós ni, sobretot, poeta. Quina raó que té! I més de tres milions de Quilòmetres recorreguts. Osti! Quin paio! Contant que la Terra medeix, si fa no fa, uns 40.000 kms. en Benítez ha fet més de 75! voltes al món. Quin belluguet!

Els títols dels seus poemes semblen trets de festivals tronats de la cançó com Benidorm, Sant Remo o dels discos de "Operación Triunfo":

Mañana volveré-Al alba-Tarde, una vez más-Esta noche-Recuérdame-Encadenado-No estás sola-Corazón de mujer-Quiero huir contigo-Al filo de la noche-Esperando-El último beso-La última sonrisa-Tu mirada-Tu voz-Muero por vivir...

Però el millor títol de tots és el hit-parade: "Atún agonizante" Espatarran!!!

I per dins semblen poemes com suats, gastats i totalment previsibles:

"Llueve sobre mi corazón..." (Nostalgia)
"Soledad oscura, tan negra que hasta el amor se pierde..." (Soledad)
"Esta noche, amor, se ha arrugado el papel de mi corazón..." (Esta noche)
Delirant.

Una altra "perla": "Los rojos ganaron la guerra" (Planeta-1989) de Fernando Vizcaíno Casas, gran defensor i promotor del corrent doctrinari "Con Franco vivíamos mejor". Del pròleg:

"En este año de 1989, cuando se cumple medio siglo del final de la guerra civil española (...) resulta oportuno traer el divertimento ucrónico a la contemplación, inevitablemente utópica (...), de lo que pudo haber sucedido en España si en abril de 1939 la guerra hubiese terminado con la victoria del ejército rojo. Que así se le llamaba entonces; lo de 'republicanos' ha sido una reciente edulcoración."

I a la contraportada:

"...Manteniendo así su nombre en constante actualidad, entre el entusiasmo de sus lectores y las inevitables críticas negativas de quienes no le perdonan su firme independencia y su fidelidad ideológica."

El més divertit arriba amb l´objectiu que l´Editorial Planeta es proposa amb aquest tipus de textes:

"Con la col. FÁBULA, Editorial Planeta se ha propuesto ofrecer al público los títulos más representativos, dentro del campo narrativo, de aquellos escritores que, frente al inmovilismo mental al uso, ofrecen un ejemplo constante de imaginación creadora y anticonvencional."

"...Frente al inmovilismo mental al uso..." Quina contradicció!!

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Quin estrés, quin voyeurisme i quines lletres més estranyes! La masia es veu bonica a la fotografia.

El llegidor pecador ha dit...

Estrés? Cap.
Voyeurisme? Tot.
Estranyes? I tant!

Bonica i tranquil.la; un oasi, vaja.

Anònim ha dit...

estic frisant tot esperant la parts venideres

aqui, podriem dir, que hi ha uns dels oficis mes v(b)ells del mon. no estem
parlant de fer de puta, sino de fuster.

si senyor amic llegidor pecador!!! aqui hi ha fusta.

salut , felicitat i felicitats

El llegidor pecador ha dit...

Gràcies, gràcies. Em farà pujar els colors.