19 de març 2008

QUE N´APRENGUIN!



No fa gaire les llibreries es van veure envaïdes per piles i piles d´una novel.la llegida i rellegida, que gairebé tothom ja tenia fent tombs per casa seva. Es va tractar d´una hàbil estratègia per tal de vendre un clàssic que, a priori, no va despertar moltes simpaties -l´estratègia vull dir- dins el gremi dels llibreters. Però, vés per on! l´edició conmemorativa de "Don Quijote de La Mancha" va batre totes les previsions, restant un munt de setmanes dins la llista dels llibres més venuts. Es tractava d´una cuidada edició que celebrava els 400 anys de la publicació d´aquesta obra, acompanyada de diferents pròlegs i afegits amb un preu força atractiu.

Els quaranta anys de la primera edició de "Cien años de soledad" vàren ser l´excusa per tornar-hi. Aquest cop l´aposta era més agosarada i tampoc es veia molt clar com s´hauria de vendre un llibre, tot un clàssic modern, que ja estava més que amortitzat: en col.leccions de butxaca, de quiosc, en edició rústica, ...
Però la van tornar a encertar i altra cop a les llistes de vendes un bon grapat de setmanes...

Aquest 2008 és l´any Rodoreda i, a hores d´ara, a cap editor li ha passat pel cap imitar una jugada semblant a les anteriors prenent com a referent la novel.la més popular de l´escriptora: "La plaça del diamant", és clar!

Durant les festes del Nadal passat, algunes llibreries es veien incapaces d´atendre les peticions de clients, convenientment informats de l´efemèride, que buscaven una edició escaient de "La plaça..." per fer-ne un regal; no hi havia manera, tot eren edicions en rústica o de butxaca.

Ja és ben trist no saber ni copiar!

3 comentaris:

El llegidor pecador ha dit...

Sr. Webcam:
Porto vint-i-set dies esperant un maleït comentari al meu oportú escrit i l´únic que tinc són les seves basardosses i poca-soltes "likeables" i "congratulations", a més dels seus obscèns desitjos de mercadejar enllaços:

"i digué als venedors de coloms:
-Traieu això d´aquí! No convertiu en mercat la casa del meu Pare!"
(Sant Joan 2,16)

"Haga el favor de dejarme en paz
¡Déjeme en paz! (...)
Pues déjeme de admirar. No me hace falta su admiración.
¡Váyase a la mierda! ¡A la mierda!"
(Fernando Fernán Gómez, Madrid 1998)

Pesat!!!

Júlia ha dit...

Doncs mira que l'any Verdaguer i l'any Rusiñol...

El llegidor pecador ha dit...

Doncs sí, Júlia, serà per centenaris...