25 d’abril 2008

LA CONXORXA DELS NECIS


Avui, El Periódico, Público y La Vanguardia són els diaris que vaig llegir tant el mateix dia de Sant Jordi com el dia desprès i em va cridar l´atenciò que un parell d´editorials es fessin ressò de la existència d´una mena de rebuig al que representa la diada:

"Des de fa uns anys, els catalans ens volem rebentar a nosaltres mateixos la diada de Sant Jordi. (...) Escoltem per tot arreu que la festa ha entrat en decadència, que els llibres que es venen de veritat o són en castellà o són traduccions del castellà, que la gent només s´interessa pel marxandatge escrit dels programes de televisió, (...) Això de Sant Jordi és un bluf que es desmanega per moments."
(Salvador Cot a l´AVUI)

"Quienes piensan que la celebración del libro y la rosa muere de éxito deberán esperar para certificar su funesto diagnóstico."
(De l´editorial de EL PERIÓDICO)

Caram! No podia creure que una festa tant lluïda on la principal font del fet de llegir, els llibres, són protagonistes absoluts, hagués patit menyspreu per part d´algú. A més a més llegint alguns dels comentaris fets a EL LLIBRETER ja em vaig acabar d´emprenyar.
Així que torno a mirar-me tots els diaris -quina feinada- per tal de trobar escrits que contrarestessin aquest desdeny, però no; és més divertit llegir als que posen traves.

En Julià Guillamon:

"... Si en 1985, un autor como Qim Monzó, podía visitar a su madre, comerse un pincho y acompañar por Barcelona a un zángano como yo, era porque en aquella época, el día del Libro no estaba planificado, como hoy, con las técnicas de la cría del pollo parrillero."

Però si el mateix Monzó va explicar, al programa LA NIT AL DIA, que s´havia permès fer una migdiada de pijama!

"El 23 de abril busco una terraza soleada y me tomo un vermut, recordando, con la sonrisa en los labios, aquella época en la que a un montón de personas decentes les importaba un comino (...) el día de Sant Jordi".

Osti! Quin perdonavides!

I ara la Pilar Rahola:

"Claro que, ¿qué es Sant Jordi, sino una gran producción de comida rápida? Por supuesto se publican libros de gran calidad (...) Pero no nos engañemos. Sant Jordi es, sobre todo, una gran exposición de hamburguesas, escritas, pensadas y vendidas para el consumo lector rápido, quizás ni tan sólo para ser leídas."

Oh! Doncs quina llàstima, no?

El senyor Fernando de Felipe definint educadament als compradors:

"... El ver que son legión los muchos primaveras que (des) aprovechan el único día que dedican al año a comprar (que no a leer) un libro cualquiera para (...) terminar decantándose única y exclusivamente por aquellos títulos que remiten (...) al polvo de estrellas televisivo".
"... De lo que tampoco cabe duda es de que por cada libro mediático que encuentra a su potencial comprador, hay al menos un título de los otros que se queda compuesto y sin derecho a novio".

Vaja! Un altre que es pensa que si no es venen més "Vida y Destino" és per culpa d´en Buenafuente. Suposo que té molta experiència a l´hora de despatxar llibres.

I ara Isabel-Clara Simó que pensa en que si no es venen més llibres d´alt nivell és perquè en Ruiz Zafón té la parada més grossa:

"...Els que s´haurien venut si no fos perquè n´hi ha hagut un de més espavilat amb millors punts de venda..."

I els que volen protegir-nos de malignes campanyes de marketing i de llibres que no ens convenen com fa Xavier Antich:

"Comprar un libro cada vez se parece más a la ejecución de una orden militar."
"Pero, tal vez, el libro sólo llegue a las manos de su lector si este es capaz de dejarse llevar por su libertad, antes que por su servilismo o por el determinismo de la mercadotecnia. Confieso que, a pesar de todas mis prevenciones, volveré a salir a la calle..."

Sortirà al carrer per Sant Jordi diu? Agosarat!

Però n´hi ha alguns que van més enllà amb el seu afany de tutelar les nostres lectures com en Daniel Arasa:

"Por ello, en este día, querido lector, no compres sin más el libro anunciado en la tele, o el del deportista o actor más popular. Busca el que a ti y a los tuyos os permita enriquecer la mente, ampliar horizontes, adquirir conocimientos o habilidades. Hay mucho libro vacuo, cuyo mejor destino es quedarse en las estanterías para enviarlo directamente a la papelera o la trituradora. Sólo se hace cultura, con mayúscula, cuando se está en la línea de búsqueda del bien, la verdad y la belleza."

Òndia! Si això sembla tret de "El florido pensil", 'Bukowskis' i 'Jonathans Fantes' no aneu enlloc.

Però el clàssic és anar contra l´autor de tirada popular amb una cantarella victimista com fa na Carme Riera:

"Será envidia cochina, pero pienso que Zafón es un estafador literario: en textos de mis estudiantes encuentro defectos, pero expresan algo que llevan dentro, en lugar de componer un guión con elementos de éxito previsible".

Ep! Ara sí que ens entenem. "Será envidia cochina" diu, doncs té tota la raó.

I alguns que se l´agafen amb paper de fumar:

"Pep Coll manifestaba en un momento de respiro su incomodidad tras haber tenido que firmar al lado del motorista Jorge Lorenzo. 'Verme al lado de un motorista, con las teles dando vueltas, las chicas esperando que le firmen , es surrealista' murmuraba".

Potser era el seu primer Sant Jordi i no sap que hi han 'teles', noies i famosos. A Lleida el van trobar a faltar...

I per acabar faré servir aquestes paraules esperant que ajudin, a tota aquesta colla, a entendre el tarannà de la diada:

"Este es el milagro democrático del libro: todo el mundo tiene voz y voto. Los gustos son más diversos de lo que nos imaginamos, y todos los gustos tienen que ser respetados. No es obligatorio comprar este libro o aquel otro. Lo que está bien es comprar libros. (...) Y es la diversidad de lectores lo que da vida al Día del Libro. (...) Que el Día del Libro no pierda este valor de mezcla y libertad".
(Josep Maria Espinàs)

15 comentaris:

Anna ha dit...

veig el teu punt de vista, però també puc entendre l'escriptor a qui li molesta que els seus llibres s'equiparin als d'una figura mediàtica a la que molt probablement fins i tot li han escrit el llibre i només hi està posant la cara.

Per altre costat, tota l'estratègia editorial que es munta aquests dies crec sincerament que empobreix la diada, ja que provoca que totes les parades i llibreries tinguin exactament els mateixos llibres a la vista. Això fa que sigui molt difícil aconseguir trobar llibres que no siguin la darrera novetat mil vegades anunciada a televisió i poder gaudir d'un dia de diversitat literària. I després encara ens sorprenem davant les llistes de més venuts! Si és gairebé impossible comprar una altra cosa...

Anònim ha dit...

Intentan educarnos. No ven bien que compremos un libro de cocina, un cómic, una guía de viajes, ni el kama.sutra y bueno el no va mas al "mediático" Zafon. pero que se creen yo no compro libros para ellos los compro pensando en las personas que quiero. Para mi madre la mejor cocinera del mundo, para mi sobrino que adora a Mortadelo, para mi amiga una gran viajera, para mi novio... que tiene mucho que aprender y para mi que me quiero mucho.
Anna es lógico que en las paradas de la calle solo encuentres novedades(un día) en la librería encontraras el fondo

El llegidor pecador ha dit...

T´asseguro, Anna, que ningú equipara els llibres mediàtics amb els 'altres' llibres, ningú excepte l´escriptor; la resta de gent que l´envolta no equipara res de res, ni els lectors de l´un i de l´altre, ni els llibreters al fer les comandes, ni tan sols la premsa. Només són dos mons molt diferents que coincideixen al mateix temps i en el mateix espai essent cultura popular l´un i més minoritària l´altre. Res més.

L´estratègia editorial empobreix la diada? No pas.
"La indústria editorial fa tot el possible perquè els seus llibres es venguin. La festa es va inventar perquè els llibreters, editors i escriptors facin negoci, home, esclar. ¿Que potser alguna vegada no ha estat així?"
(Empar Moliner a l´article: "Fer de marieta" del 2006)

Només al centre de Barcelona pots trobar fins a deu llibreries (en un radi de tres-cents metres) que no tenen res a veure les unes de les altres, i el dia de Sant Jordi també.

Exacto, querida anónima, exacto.

el llibreter ha dit...

Admiro molt sincerament els qui es passen la vida pendents del que faci "la gent" per, automàticament, trobar alguna forma de distinció que demostri la seva excepcionalitat com a individus. És una activitat feixuga perquè cal estar amatent a moltes dades i implica tot de prohibicions: si "tothom" fa això, l'exquisit no; si "tothom" llegeix això, la distinció diu que cal presindir-ne; si "tothom" veu aquesta pel·lícula, l'exquisida no; si "tothom" pren un simple cafè amb llet, els exquisits se'l demanen amb unes gotes de Tia Maria i una miqueta de res de canyella.

Salutacions cordials.

Anna ha dit...

bé, per mi no es tracta d'exquisidesa, com diu el llibreter, sinó de biodiversitat. M'empipa que gairebé m'obliguin a comprar un llibre perquè pràcticament no en puc trobar un altre, i per això no em dóna la gana de comprar-lo. Un altre dia, quan no sigui Sant Jordi i ningú em pressioni per comprar això i allò, ja compraré tot el que anuncien ara si em ve gust.

i el centre de Barcelona...? si amb la gent que hi havia no hi vaig poder ni arribar! Tot i que tampoc valia la pena perquè, com ja he dit, a tot arreu hi ha exactament el mateix, tan se val on vagis a mirar a no ser que entris a l'interior (on, per cert, puc anar tots els dies de l'any).

El llegidor pecador ha dit...

És tota una feinada, sí senyor Llibreter. Potser sóc agosarat però m´atreviria a afirmar que els que més es queixen són les persones que més fàcil o més temps tenen, per les seves professions, per a gaudir de la diada.

Doncs res, Anna, tenim percepcions molt diferents. Jo sí que vaig poder arribar al centre i vaig poder badar per parades amb ofertes molt diferents les unes de les altres.
Per cert, per Sant Jordi també és lícit tafanejar per l´interior, tanmateix m´agrada més furonar llibreries que parades.

Anònim ha dit...

Buenos días, llegidor:

¡Me encanta vuestro Día del Libro! Procuro no dejarme influir demasiado y leer libros que ‘me hablen’; algunos usados.

Cordialmente.
Candi


«Leo libros usados porque las páginas muy hojeadas y manoseadas pesan más en los ojos, cada ejemplar de un libro puede pertenecer a muchas vidas y los libros no tendrían que quedar vigilados en los lugares públicos, sino trasladarse con los caminantes que los llevan consigo por un tiempo y que como ellos tendrían que morir extenuados a achaques, infectados, ahogados tras lanzarse desde un puente con los suicidas, metidos en una estufa en pleno invierno, destripados por los niños para hacer barquitos, tendrían que morir de cualquier forma menos de aburrimiento y propiedad privada, condenados a una estantería de por vida.»

Tres caballos
Erri de Luca

El llegidor pecador ha dit...

Un fragmento precioso, Candi.

Bookcrosser Woman ha dit...

Els llibres són protagonistes absoluts? Si els entenem com a mercaderia, sí. Si els entenem com a vehicle de cultural, no ho crec pas. Sant Jordi és la festa dels mercaders, no dels lectors. Els lectors fan festa cada dia, llegint llibres, que potser són de la biblioteca o d'un amic que sap compartir.

I no t'emprenyis tant, que després en comptes d'opinar, pontifiques. I això és propi de gent que no llegeix gaire, o que si llegeix, és com si no ho fes...

Un altre dia podem parlar la diferència entre saviesa o erudició. O millor no, que és primavera no tinc ganes de perdre el temps amorrat a l'ordinador.

A millorar-se!

Anònim ha dit...

Ostras. que tio o Woman mas listo el bookcrosser estoy esperando su disertación entre saviesa o erudició. mes val que t'amorris al pilo. comanchera.

El llegidor pecador ha dit...

I és clar que els llibres són, també, mercaderia; em sabria greu que tingués un desengany, bookcrosser woman, però tots els llibres de les biblioteques o fins i tot els dels seus amics, són fets per mercaders, alguns immorals àdhuc han guanyat diners... Quin escàndol!

No crec pas que pontifiqui jo, més aviat ho han fet els de la colla protagonista del meu escrit. De tota manera sóc ben lliure de fer-ho en aquesta pantalla. Li deixo un parell d´exemples molt clars a l´hora de pontificar que crec que li són molt propers:

"Sant Jordi és la festa dels mercaders, no dels lectors".
i
"Pontifiques. I això és propi de gent que no llegeix gaire".

Sóc conscient de la diferència entre la saviesa i l´erudició, no es molesti, em semblem virtuts de molta vàlua tant l´un com l´altre.

I disculpi que no l´hagi contestat abans, tinc tantes lectures i tant per millorar, sobretot a l´hora d´escriure com cal.

La lectora corrent ha dit...

Estic d'acord amb Josep M. Espinàs. Hi ha llibres per a tots els gustos, i tots els gustos han de ser respectats. Tanmateix, crec que, com diu un refrany castellà, "hay gustos que merecen palos".

I confesso que el dia de Sant Jordi potser és l'únic dia que no acostumo a comprar llibres. M'atabala la gentada que hi ha a les llibreries i al voltant de les parades.

Anna ha dit...

llegeixo els comentaris i em fa la impressió que volten per aquí alguns elitistes que consideren que comprar llibres el dia de Sant Jordi no fa fi, que això és cosa de masses zombies que només llegeixen un dia, dia en el que engreixen el monstre editorial.

Doncs vull deixar testimoni que no és així. Tot i les pegues que se li poden trobar (que jo mateixa li trobo i he expressat aquí) a aquest dia, Sant Jordi és per sobre de tot una festa de la lectura. Que hi ha gent que només compra llibres per Sant Jordi? Potser sí. Però també som molts els que llegim cada dia de l'any i als que ens agrada poder expressar la nostra passió passejant per uns ciutat vestida de paper, mirant llibres sota la caloreta del principi de primavera, i potser aprofitar per comprar llibres d'impuls que, normalment, no se'ns ocorreria ni tan sols fullejar.

El llegidor pecador ha dit...

També és bonic, lectora corrent, el Sant Jordi a la perifèria, sense embussos.

Faig meu el teu esperit, Anna.

Anònim ha dit...

You could easily be making money online in the hush-hush world of [URL=http://www.www.blackhatmoneymaker.com]blackhat training[/URL], Don’t feel silly if you don't know what blackhat is. Blackhat marketing uses not-so-popular or not-so-known avenues to build an income online.