EL DIARI CADUCAT m'ha ensenyat que no tot temps passat fóra millor

Avui m'ha passat una cosa ben estranya. Després dels profitosos dies de vacances m'he tornat a llevar d'hora.

Això no té res d'estrany, només és una putada.

Així que, amb la casa neta i pulida -ahir va passar la dona de fer feines després d'un mes i el canvi és espectacular- surto de casa fent veure que protagonitzo un d'aquells anuncis amables i ordinaris, és a dir, surto a comprar pa acabat de fer, el diari del dia i croissants calents.

Res, no hi ha manera. El diari i el pa, val, però noi, no me'n surto amb això dels croissants, ja estan freds. Passo per quatre forneries i sempre me'ls venen freds.

I com que de primeres no me'ls deixen tocar torno a casa carregat de pastetes.

A la papereria compro el diari i, a més a més, un d'antic que m'han guardat amb l'últim ganivet "japo" de La Vanguardia. Es veu que, aquest estiu, un home va poder foragitar un lladre que se li havia colat al xalet espantant-lo amb un d'aquests ganivets orientals, ara no sé si amb el Santoku o amb l'Usuba; ja podria el diari dedicar-li un reportatge.

Suc de taronja, pa torrat amb oli nou i croissants (freds).

Dos diaris damunt la taula. El vell i el nou.

Començo pel vell.

Resulta que és de l'1 d'agost! La mítica data del començament de les vacances. La mare de totes les dates.

I ara ve allò estrany: vaig començar a sentir intensament que tornava enrere, al començament de les vacances. La realitat que m'envoltava perdia nitidesa, es tornava imprecisa, desdibuixada, aigualida; contràriament les notícies passades i les opinions pretèrites escrites en aquell diari vell guanyaven una força i un pes d'una estranya intensitat: Al Qaeda a l'Àfrica, calor russa, vaga de controladors, el sentiment independentista, l'impecable article de Toni Soler a favor de la prohibició dels toros contrastant amb els arguments contraris de Amela, Juliana i De Sagarra que resulten auténtics insults a la intel·ligència...

Fins i tot sortia un tal Jorge Moragas disculpant al seu líder per no portar el cinturó -ni els tirants- dins el cotxe mentre el graben en video; per reblar el clau i prenent a tothom, inclòs a ell mateix, per imbècil diu que va ser "un error de un minuto y 33 segundos" com si abans de filmar se'l descordés i en acabar se'l tornés a cordar.

Quin agost m'estalviat!