L´any 2000 va ser l´any Márai.
S´encetava el Premi Llibreter, amb la participació d´un bon grapat de llibreries catalanes, i "L´última trobada" d´en Sándor Márai (Empúries i Salamandra) s´enduia el guardó. Començava així la gratificant tasca de descobrir als lectors obres que passaven desapercebudes, malgrat la seva qualitat.
Després de sis anys i sis novel.les premiades, el Premi Llibreter perilla. La dimissió de bona part del jurat obliga al gremi de llibreters a posposar-lo de la seva data habitual, juny, fins a l´octubre. Els llibreters dimissionaris al.leguen pressions per part de la nova presidenta del gremi, la senyora Bellafont, per tal d´afavorir les obres escrites directament en català. Per la seva banda desde la nova junta del gremi tot això els agafa de sorpresa.
Ai! Al darrere d´aquests esdeveniments hi ha un acarnissat enfrontament entre algunes de les llibreries que formaven part de les dues llistes que van concórrer a les eleccions del gremi a mitjans del passat febrer. Dues maneres de veure i encarar els reptes del negoci llibreter que semblen antagòniques.
Perqué desde la nova junta no s´ha fet més per evitar les dimissions? La sra. presidenta podría haver-se adreçat als jurats queixosos per tal de deixar clar que no es la seva intenció pressionar ningú; no costa gaire i Abacus no es mourà de lloc. Almenys intentar-ho, el Premi s´ho mereix.
Perqué els jurats dimissionàris han tensat tant la corda? Deuen tenir la pell molt fina per deixar-se pressionar per unes declaracions. El jurat és sobirà i la sra. presidenta pot dir missa, que no té ni veu ni vot a les votacions. Era molt més greu l´afirmació, ja fa uns anys, d´un responsable del gremi dient que no es podía premiar un llibre que a Laie i a La Central els hi fes vergonya vendre´l.
Parleu, punyeta, parleu.
3 comentaris:
Hola llegidor,
això de l'anonimat dona força i atreviment. Des del meu taulell del magatzem penso que això del gremi s'assembla molt a la política en el pitjor dels sentits, tu ja m'entens...
Els russos feien allò de la "terra cremada" , i els masclistes diuen "la maté porque era mía"... oi que m'entens en el sentit.
Hola encarregat, l´anonimat dóna força, dóna atreviment i, sobretot, és comodíssim. Jo també el faig servir a l´hora d´enviar comentaris als blogs que visito. Doncs, ja tens raó ja en la semblança amb la pitjor política però el que no esperes mai és que ens tirem pedres a la nostra teulada. Només demano seny i un mínim de generositat i noblesa per part de tots.
Quan parlava d'anonymat em referia al teu, pecador, fistro. Kom t'ho fas per llegir amb una mà?
Publica un comentari a l'entrada