16 de maig 2006

ADÉU, PREMI LLIBRETER, ADÉU

L´any 2000 va ser l´any Márai.
S´encetava el Premi Llibreter, amb la participació d´un bon grapat de llibreries catalanes, i "L´última trobada" d´en Sándor Márai (Empúries i Salamandra) s´enduia el guardó. Començava així la gratificant tasca de descobrir als lectors obres que passaven desapercebudes, malgrat la seva qualitat.
Després de sis anys i sis novel.les premiades, el Premi Llibreter perilla. La dimissió de bona part del jurat obliga al gremi de llibreters a posposar-lo de la seva data habitual, juny, fins a l´octubre. Els llibreters dimissionaris al.leguen pressions per part de la nova presidenta del gremi, la senyora Bellafont, per tal d´afavorir les obres escrites directament en català. Per la seva banda desde la nova junta del gremi tot això els agafa de sorpresa.
Ai! Al darrere d´aquests esdeveniments hi ha un acarnissat enfrontament entre algunes de les llibreries que formaven part de les dues llistes que van concórrer a les eleccions del gremi a mitjans del passat febrer. Dues maneres de veure i encarar els reptes del negoci llibreter que semblen antagòniques.
Perqué desde la nova junta no s´ha fet més per evitar les dimissions? La sra. presidenta podría haver-se adreçat als jurats queixosos per tal de deixar clar que no es la seva intenció pressionar ningú; no costa gaire i Abacus no es mourà de lloc. Almenys intentar-ho, el Premi s´ho mereix.
Perqué els jurats dimissionàris han tensat tant la corda? Deuen tenir la pell molt fina per deixar-se pressionar per unes declaracions. El jurat és sobirà i la sra. presidenta pot dir missa, que no té ni veu ni vot a les votacions. Era molt més greu l´afirmació, ja fa uns anys, d´un responsable del gremi dient que no es podía premiar un llibre que a Laie i a La Central els hi fes vergonya vendre´l.
Parleu, punyeta, parleu.

4 comentaris:

L'encarregat de les devolucions ha dit...

Hola llegidor,
això de l'anonimat dona força i atreviment. Des del meu taulell del magatzem penso que això del gremi s'assembla molt a la política en el pitjor dels sentits, tu ja m'entens...
Els russos feien allò de la "terra cremada" , i els masclistes diuen "la maté porque era mía"... oi que m'entens en el sentit.

El llegidor pecador ha dit...

Hola encarregat, l´anonimat dóna força, dóna atreviment i, sobretot, és comodíssim. Jo també el faig servir a l´hora d´enviar comentaris als blogs que visito. Doncs, ja tens raó ja en la semblança amb la pitjor política però el que no esperes mai és que ens tirem pedres a la nostra teulada. Només demano seny i un mínim de generositat i noblesa per part de tots.

l'encarregat de les devolucions ha dit...

Quan parlava d'anonymat em referia al teu, pecador, fistro. Kom t'ho fas per llegir amb una mà?

Anònim ha dit...

Your site is on top of my favourites - Great work I like it.
»