17 de febrer 2008

OURS.............................."La Nostra"


30 de gener. El suplement 'Cultura/s' ens portava un seguit d´articles al voltant de la Televisió de Catalunya i dels seus vint-i-cinc anys de trajectòria, on una sèrie de personalitats del món periodístic i universitari reflexionaven sobre el model de futur de "La Nostra".
Així en Xavier Montanyà -periodista i guionista- i en Josep Gifreu -catedràtic de comunicació- exposaven amb llurs articles diferents percepcions sobre el model de televisió pública catalana.
El primer amb un exàmen crític poc favorable al paradigma actual vers el segon que el defensava amb el deseixit títol: "Un modelo de éxito".

Les paraules següents d´en Montanyà han estat les incitadores del present escrit:

"Es necesario oir la voz de agentes sociales y culturales, de los profesionales, los estudiosos y los espectadores, pues, tras veinticuatro años de vida de la Televisió de Catalunya, la ciudadanía tiene derecho a exigir mejoras o, como mínimo, a dar su opinión."

D´acord, doncs, ja m´hi poso. Vaig continuar llegint la reflexió d´en Gifreu on em trobava amb això:

"Los méritos acumulados por la televisión pública catalana están a la vista. En el área de informativos (...) En el área de nuevos formatos (...) En ficción (...) inteligentes programas de humor (...) Y las transmisiones deportivas (...) Por no hablar de la contribución también única de TVC al doblaje al catalán de miles de largometrajes, de documentales, de teleseries de ficción y de animación."

Ep! Alto! He llegit bé? M´ho pot tornar a repetir?

" ... La contribución también única de TVC al doblaje..."

Casom l´Ós pedrer!! I això és destacable!? D´això hem d´estar orgullosos!? Del doblatge?
Penso que la funció més important d´una televisió pública no seria la de mirar per la llengua -com un ens abstracte- sinó per la millora i la formació dels ciutadans. No haguera estat millor haver deixat de banda els doblatges i haver apostat per les versions subtitulades en català? Amb avantatges com ara una millor comprensió lectora i una millor facilitat a l´hora d´aprendre idiomes?
Lloats doblatges! Al capdavall estratègies de poca volada.
Salvem la llengua! Criden; i jo em pregunto: Però, qui salva als que la fem servir?

Ps.- Cliqueu damunt la imatge només si teniu més de trenta-cinc anys i voleu recordar vells temps.

5 comentaris:

marta ha dit...

Estic d'acord amb això que comentes del doblatge. Crec que només serveix per donar feina a actors. El que també és cert és que tinc records entranyables de quan era petita i veia sèries doblades com ara Dallas, Magnum o Gent del barri. En la nostra situación anormal el doblatge en català va anar bé en aquells temps no només per a les criatures sinó també per als grans que no sabien gaire català i també pels que en sabien. D'alguna manera, aquells doblatges crec que van dignificar l'ús de la llengua catalana. Evidentment, ara són altres temps.

El llegidor pecador ha dit...

Discrepo. L´ús de la llengua a la majoria de programes de producció pròpia com telenovel.les, informatius, esports, documentals, ... hagué estat suficient per pal.liar aquell dèficit.
D´un altra banda l´emissió de pel.lícules i sèries en versió original subtitulada hagué provocat LLEGIR en català -i aprendre a escriure´l- a més de facilitar l´estudi de diferents idiomes.

marta ha dit...

Tens tota la raó. Però al principi encara no hi havia producció pròpia de ficció i, sobretot, hi havia el mirall de la televisió espanyola que doblava les pelis. Sigui com sigui, hi ha hagut temps (i hi ha temps) per deixar el vici dels doblatges.

Júlia ha dit...

No entenc com tots els estudis fan que 'la nostra' es miri més el melic i que a mi em sembli que anem cada vegada pitjor. Sobre el doblatge, evidentment, estic d'acord amb tu, res a afegir.

El llegidor pecador ha dit...

Gaspar Hernández al suplement 'Tendències' del 29/02/08:
"L'autor qüestiona el doblatge de pel·lícules al català o a l'espanyol.Si des de ben petits haguéssim vist pel·lícules subtitulades, ara no tindríem el debat de l'anglès com a tercera llengua, perquè tots en sabríem. Amb el doblatge, unes qualitats úniques i intransferibles de la persona resten amagades: la veu és el vertader mirall de l'ànima."