Vénen dies de lleure que aprofito per viatjar nord enllà; aïllarme de tot en un petit racó d'una vall perduda enmig de la salvatge Garrotxa. Ha nevat en silenci, com ha de ser. L'endemà, l'aire fred, gairebé metàl·lic, mantenia el paisatge en una quietud com d'imatge congelada.
Ara dormen els menuts vora la llar de foc. Fora, les primeres fosques de la nova vesprada fan que el color blanc agafi uns suaus tons liles.
Per omplir aquests dies, la meva biblioteca portàtil són tres volums ben gruixuts, a saber: "La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina" de Stieg Larsson, "Luz de vísperas" de Mauricio Wiesenthal i "Cartes completes" de Mercè Rodoreda i Joan Sales. Total 2.985 pàgines.
Em llevo d'hora i deixo la taula parada per esmorzar. Un parell d'hores amb Larsson i la seva escriptura nerviosa on no importa tant el cóm sino el què. Una estona a la tarda per a la novel·lassa de Wiesenthal i les seves evocacions colors de lila i blau antic. La fosca de la nit envolta la llum que revel·la, en més d'un sentit, la relació epistolar de la Mercè i en Joan.
Ja fa tres dies que mantinc aquesta rutina llegidora. A veure què passa.
Mira, ara plou.
6 comentaris:
Caram, aquest post sembla un fragment del Quadern Gris!
Bon 2009, llegidor pecador.
He vist que anava cap al bell nord glaçat i m' he emocionat ja que en breu jo també aniré cap allà, però pel que veig ara el meu és un nord molt més al nord que el seu, i molt molt més fred.
Estic amb el dubte de si començar o no Los hombres que no amaban... Molta gent me diu que és genial, i molta altra (gran part de la qual acostuma a deixar-se portar per prejudicis a l'hora de parlar de bestsellers) em diu que no paga la pena perdre el temps.
Quin bon planning!!!
Tan de bó jo fós així de complidora, xq m'aixeco, llegeixo una mica, però ja vaig a mirar el correu, i llavors algú m'enganxa al xat i ja està liada la troca, dps es lleva la familia i cal fer coses junts i....
Bon any!
Excessiu, Alfred, però gràcies.
"Si viatges pel bell nord glaçat,
on el vent bat el cel fronterer..."
(Robert Zimmerman, Girl from the north country)
Emporta-te'l, Comtessa. L'escriptura només la puc definir amb un adjectiu en castellà: "desaliñada", tot i això no vol dir que li manqui encant; genial no ho és però funciona.
Sense "tele", sense diaris, sense ordinador, sense veïns, sense visites i amb poca família encara és fàcil complir, Lula.
ahhhhh sense ordinador, aquest és el truc. Bon any 2009 :) Fas venir ganes de llegir aquestes 2985 pàgines
Ja en porto 1.577! Bons Reis, Marta.
Publica un comentari a l'entrada