09 de febrer 2009

AL MARQUET DE LES ROQUES


"Mai no oblidaré les nits d'agost al Marquet de les Roques, al fons de la Vall d'horta, sota el Montcau. El Marquet és un castell construït amb la pedra vermellosa del país, combinada amb el maó vist. És obra de l'arquitecte Batllevell i va ser un capritx del meu avi Antoni oliver i Boixó. Al Marquet he passat les temporades més felices de la meva vida. Les nits sobretot hi prenien una serenitat i una transparència gairebé màgiques. Des del castell no es veia ni una casa, cap construcció i, per tant, ni un llum."

(Temps, records - Joan Oliver; col.Ragtime nº3, Fundació La Mirada: Sabadell, 1991)

Aquest va ser el texte que, anhelós, cercava desprès de la barrejadissa de sensacions arran de la visita -vàries vegades aplaçada- al imponent mas. Primer l'impacte visual et deixa amb els peus clavats a terra i sembla que no t'has d'avorrir de mirar-lo. Més endavant hom se n'adona que el pitjor d'aquesta construcció és que quan ets dins, els ulls deixen de gaudir la seva estampa.


Apartat de tot i amagat al fons d'una vall, és un dels raconets "secrets" del modestíssim Vallès:

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
«Com el Vallès no hi ha res.»

A l'interior, un mira d'imaginar-se la vida quotidiana del jove Oliver, esmorzant en el menjador o prenent la fresca a la terrassa. No s'hi devia estar gens malament les vesprades d'hivern a recer de la nit humida vora aquella llar de foc.

Meravellosa va ser la sorpresa de trobar, tot voltant per les sales, una mostra de la pintura de l'excel·lent Josep Madaula: Fantàstic! "Visions del Marquet de les Roques"; ja no cal patir, la mirada torna a encantar-se fruïnt novament amb la vermellosa presència.

Tanmateix es pot visitar l'exposició commemorativa, trista, deixada i bruta, sobre 'La colla de Sabadell', grup d'intel·lectuals i artistes, de la que formava part Joan Oliver.


Al Marquet s'hi van aplegar força artistes de l'època, sobretot pintors i escriptors, en vetllades que devien ser memorables, atés el tarannà dels de 'La colla'.

"Abans d'entrar al barri de la casa, la carretera s'eixamplava i formava una placeta. Allí hi havia una cascada artificial, una font i uns bancs de pedra amb respatller de troncs d'alzina i taules fetes amb grans lloses irregulars. Un cert capvespre, al voltant d'aquelles taules, ens vam reunir en Josep Carner, en Jaume Bofill i Mates, en Carles Riba, en Francesc Trabal, l'Armand Obiols i jo. Els mestres parlaven i els joves escoltàvem; i se'ns hi va fer nit. Havíem dinat al castell: amb aquell àpat va quedar constituïda una empresa editorial modesta, però significativa: "La Mirada".

(Temps, records - Joan Oliver; col.Ragtime nº3, Fundació La Mirada: Sabadell, 1991)





I, abans de marxar, un poema:

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Conec l'indret. Un lloc on perdre's´.

El llegidor pecador ha dit...

Oi?