14 de desembre 2006

JO NO SÓC "TONTO".


"Queda més que clar que estem davant d'un cas flagrant fins al deliri de discursos dobles. Les institucions, les entitats, les associacions i els mitjans, per una banda, presten molta parola a la promoció de la lectura, però, per l'altra, permeten la destrucció d'eines que els lectors necessiten per navegar pel món dels llibres. Qualsevol lector que s'atreveixi a creuar el llindar d'una llibreria quedarà ràpidament aclaparat i directament deprimit per la quantitat de llibres que tenim a la nostra disposició per llegir. Per això, aquest mateix lector comú necessita com l'aire que respira programes de televisió, programes de ràdio, revistes, suplements de llibres, per tal d'orientar-se en el vast univers dels llibres que tenim al mercat. Sense aquestes eines, milers de lectors potencials no se senten encoratjats a saltar la barrera de la indiferència i milers de lectors bons es desorienten i després d'una temporada a la deriva desisteixen."
(D. Sam Abrams - Poeta, assagista i traductor)


Si us plau, no m´estimeu tant!
(Lector acollonit)

11 comentaris:

Arare ha dit...

A veure si ara la virtualitat no se m'emporta el que deixo escrit (acabo d'obrir un compte google) jo deia que em fa l'efecte que ens minusvaloren molt. Ens diuen el que hem de llegir, com si fossim idiotes. Deia, també, que cadascú ha de tenir criteri per escollir el que vulgui llegir, com si es vol empassar la guia telefònica de Londres o els llibres d'instruccions dels electrodomèstics que tingui a casa seva, no?

I també deia que darrerament llegeixo més blogs que llibres... i després et preguntava si això és molt greu o què.

Un petó des del meu mar.

El llegidor pecador ha dit...

Exacte, arare. Em fa molta gràcia canviar la paraula "lector" per "escriptor" a veure qué passa...

...Permeten la destrucció d'eines que els escriptors necessiten per promocionar-se pel món dels llibres. Qualsevol autor que s'atreveixi a creuar el llindar d'una llibreria quedarà ràpidament aclaparat i directament deprimit per la quantitat de llibres que tenim a la nostra disposició per competir. Per això, aquest mateix autor comú necessita com l'aire que respira programes de televisió, programes de ràdio, revistes, suplements de llibres, per tal de destacar en el vast univers dels llibres que tenim al mercat. Sense aquestes eines, milers de autors potencials no se senten encoratjats a saltar la barrera de la indiferència i milers de escriptors bons es desorienten i després d'una temporada a la deriva desisteixen."

Caram! Ara el trobo més honest.


Tant és, llegir és fruir.

Anònim ha dit...

I escriure és viure (uix, si rima i tot!

Arare (que ja no pòt escriure ni amb el compte de blogger)

clara ha dit...

Això està molt bé, però crec que tot lector ha de tenir prou criteri per orientar-se per si mateix i saber triar ell els llibres, encara que estigui equivocat. A més, de sentir-se aclaparat res de res: conec molta gent que no tenen criteri alhora d'escolli llibres, però no conec ningú que no es pensi que en té, de criteri. O sigui que en realitat, potser si que necessitem que ens aconsellin, però ningú ho troba a faltar.

José Sans ha dit...

Hola Llegidor:
per desgracia els programes de llibres no donan "audiencia" i per tant no son programables.
Jo els donaria una idea: Fer sortir als "famosillos" a parlar de llibres. L'audiencia hi sería máxima.
Però, saven llegir?
Records
Josep
PD: T'imagines a la Pantoja parlan d'un llibre de Marai?

El llegidor pecador ha dit...

És clar que ens poden aconsellar, Clara, i tambè és necessari comptar amb bons crítics i eines diverses dins el món dels llibres. El meu desconsol arriba quan una veu autoritzada com la del senyor Abrams afirma que milers de lectors deixem de llegir sense aquestes eines o quedem directament deprimits al veure molts llibres dins les llibreríes. Un respecte, coi! Tindrem més feina a l´hora de triar però ja en sabem de trobar el que ens agrada encara que estigui amagat. Sóc del parer que fa més feina recomanant lectures un llibreter amant de l´ofici, és més efectiu vaja, que varis crítics.

Llàstima que no hi hagin uns lligams forts entre cultura televisiva i cultura llibretera. Els famosos, José, tambè deuen llegir més o menys. M´agradaria força que quan els hi acostan un micro, ensenyéssin el llibre que llegeixen i el recomanéssin amb passió. O no.

júlia ha dit...

El senyor Sam està defensant de forma indirecta -o directa- el seu lloc de treball, és clar. Si es limités a fer un retret a favor de programes culturals de forma humil, doncs, mira. Però això tan hiperbòlic de l'aire que respirem... Crec que si els programes culturals s'haguessin espavilat en generar més audiència i fugir de les capelletes habituals i de promocionar coneguts potser no s'haurien decandit de forma tan palesa. De vegades, al cole -sóc mestra- he manifestat els meus dubtes sobre el futur de la institució escolar, actualment, o sobre la seva necessitat, més enllà de tenir els nens i nenes recollits, i sempre hi ha qui em diu: i que faríem, els mestres? Doncs això.

júlia ha dit...

Amb el teu permís, t'he mencionat al meu blog, sobre aquest tema.

El llibreter ha dit...

Bé, doncs jo dec ser tonto. Treballo a una llibreria, tinc milers de títols a la meva disposició, un criteri forjat amb anys de lectures, però faig cas d'un blogaire, d'un crític, d'un client o de qualsevol persona que parla bé d'un llibre i s'explica bé també.

En els suplements, programes, revistes, etc. cadascú es forja un mapa de complicitats que ajuda a orientar les lectures. Reivindicar els mediadors no significa res més que eixamplar aquest mapa.

A l'article de Sam Abrams no hi ha menyspreu envers el lector, llegidor pecador, i no s'afirma enlloc que sense mediadors la gent deixaria de llegir. El tema de l'article va per un altre cantó, i val la pena recordar-lo: és la contradicció entre els calés que es gasten en campanyes ridícules de foment de la lectura, que llueixen molt i són fàcils d'emetre, i els pocs calés que es gasten en llocs on es parli de llibres, que demanen calés també però són més difícils de fer i de mantenir.

Salutacions cordials

El llegidor pecador ha dit...

D´on treieu que fer cas d'un blogaire, d'un crític, d'un client o de qualsevol persona que parli bé d´un llibre és ser tonto? No dic pas això.
El Sr. Abrams creu que sense suplements i programes de llibres "...Milers de lectors bons es desorienten i després d'una temporada a la deriva desisteixen."
És a dir, deixen de llegir. D´això em queixo! D´aquesta visió grossera i tosca que té aquest intelectual de "milers de lectors bons".

Reivindicar els mediadors no té res de dolent però dir que el "lector comú necessita com l'aire que respira programes de televisió, programes de ràdio, revistes, suplements de llibres, per tal d'orientar-se en el vast univers dels llibres que tenim al mercat" és una exageració. Per un altre cantó, per a mi, els millors mediadors són els bons llibreters.

Completament d´acord amb el tema del escrit. Però com podeu dir que a l'article no hi ha menyspreu envers el lector? i encara més greu, com podeu dir que no s'afirma enlloc que sense mediadors la gent deixaria de llegir?
Però si ha escrit:

"...Milers de lectors bons (...) desisteixen."

i

"...Aquest mateix lector comú necessita com l'aire que respira programes de televisió, programes de ràdio, revistes, suplements de llibres, per tal d'orientar-se..."

Encara que es digui Sam Abrams puc estar en desacord amb això, oi?

El llibreter ha dit...

Doncs sí, tens raó: la lletra diu això i jo m'havia empescat un sentit no gaire literal. Perquè dir que el "lector comú necessita com l'aire que respira programes de televisió, programes de ràdio, revistes, suplements de llibres, per tal d'orientar-se en el vast univers dels llibres que tenim al mercat" no em sembla apropiat i d'alguna manera m'he resisitit a admetre l'evidència.

Salutacions cordials