.............."L´únic planeta veritablement estrany és la Terra.""Ballardià (adjectiu) 1. Referent a James Graham Ballard (J. G. Ballard; nascut el 1930), novel.lista britànic, o a la seva obra. 2. Que s´assembla o suggereix les condicions descrites als relats o novel.les de Ballard, esp. la modernitat distòpica, els desoladors paisatges creats per l´home i els efectes psicològics del desenvolupament tecnològic, social o ambiental."
(Entrada del Collins English Dictionary)
Un gratacels, quaranta plantes, mil apartaments, vint ascensors, dues piscines, un centre comercial i un home ajupit en un balcó menjant-se una cuixa de gos rostida amb un foc bast, primitiu. Al seu voltant la catàstrofe en forma de barbàrie s´ha escampat fins ensenyorir-se de tot l´edifici: grafits, vidres trencats, barricades a les escales amb rentadores i neveres, ferums greixoses, mobles destrossats, bosses plenes de basura pels passadissos, excrements i taques de pixats, ... Una guerra, aquesta sí, civil de debò. Una lluita a mort entre veïns units per febles aliances entre els diferents replans. De les petites topades inicials cap a la crua guerra oberta, acabant amb el dibuix d´un paisatge després de la batalla, la vida cotidiana del supervivent postapocalíptic. I tots els esdeveniments narrats amb una lògica implacable.
Un erm enmig de grans nusos d´autopistes, un d´aquests espais que els pensadors culturals acostumen a nomenar com a "no-llocs", un paisatge fet d´herbes i ciment, una illa encerclada per l´asfalt on la vida continua per al nàufrag d´un accident d´automòbil. De la desesperació de les primeres angoixes a tornar a connectar amb els instints primaris reprimits per les desassossegants i deshumanitzadores formes urbanes. Guanyar dins d´aquesta bombolla un veritable espai de llibertat on "explorar-se un mateix per descobrir-se exòtic, diferent" i emprant la dosi justa de crueltat per tal de doblegar l´altre.
Ciutats de nova planta, urbanitzacions d´apartaments de luxe, exclusius complexes industrials ajardinats -textures cromades i llums de sodi- esquitxats amb parcs i llacs artificials perpètuament -inquietantment- buits on alts executius de multinacionals viuen i, sobretot, treballen dins de carcasses de vidre i titani per acabar tancats en cases amb desocupades piscines de llum turquesa, gespa cruixent i pistes de tennis solitàries sota el fort sol de primera hora de la tarda. L´escenari on grups organitzats d´alts executius es dediquen a violentes ràtzies nocturnes dirigides contra putes i immigrants mitjançant les quals superen les seves malalties de caràcter psicosomàtic, el veritable "capitalisme salvatge" que es treu la careta; tot molt coherent i raonable: la lògica ballardiana.
Aquest és el Ballard que m´interessa, l´escriptor com a "teòric social que expressa les seves idees visionàries mitjançant la ficció."
Una humanitat desconnectada dels seus instints primaris: arquitectures asèptiques, càmeres de seguretat, panys tancats, murs i sobreprotecció que fan que el sistema nerviós es desendolli; llavors, només unes controlades injeccions de violència poden trencar la letargia.
L´escriptor que desxifra el present, que descriu "les conseqüències psicològiques de la nostra inevitable negociació amb el futur". Que ens anuncia la catàstrofe resultant de l´esfondrament del que vindrà dins del ara mateix, el veritable futur vist gràcies a un present visionari.
Un exemple el vaig trobar a l´article de Francesc-Marc Álvaro (La Vanguardia 27-08-2008) amb un títol totalment ballardià: "Libertad y selva".
"A pesar de formar parte de una civilización obsesionada con el control y con la eliminación de cualquier riesgo, cada vez tienen mayor relevancia los actos de violencia extrema, incluso mortal, que surgen gratuitamente en nuestro entorno (...) No hablamos de casos aislados, sino de una tendencia que parece crecer muy rápido (...) ¿Qué se puede hacer?"
El lector ballardià sap que no hi ha res a fer, "acceptarà les regles d´aquesta nova realitat encara que això suposi renunciar a la seva pròpia identitat, al seny i, inevitablement, a la seva supervivència." Mireu la miopia de la classe política, els seus comportaments, els seus rituals, sobretot. L´abstenció deu ser quelcom ballardià.
Així que, rellegides algunes de les novel.les que toquen aquests temes, faig cap al CCCB per veure l´exposició "Autòpsia del nou mil.lenni" sobre la trajectòria vital i literària d´aquest escriptor.
I començo el recorregut: Biogràfia, formació, influències, obsessions, estil, escriptures, ... Pacientment amb la il.lusió del nen que sap que darrere de les patates amb mongeta tendra vindrà el gelat de xocolata. Però arriba l´hora dels temes que m´interessen, dins l´espai titulat "Asèpsia i neobarbàrie", i... Oh! Res de res, una sala molt asèptica i res de neobàrbarie. Quina decepció! Hagués plorat però l´heroi ballardià no plora mai.
Un tema cabdal dins l´obra de Ballard i... Res. Si almenys m´haguessin col.locat un còctel molotov contingut dins una ampolla de Borgonya enganxada amb una corbata de club privat... Snif! O a un alt directiu de "La Caixa" armat amb porra i maletí estovant al proletari fins dessagnar-lo físicament després d´haver-ho fet financierament seguint l´implacable lògica ballardiana.
(La isla de cemento - J.G. Ballard; Minotauro: Barcelona, 2002)
(Rascacielos - J.G. Ballard; Minotauro: Barcelona, 2003)
(Noches de cocaína - J.G.Ballard; Minotauro: Barcelona, 1997)
(Super-Cannes - J.G. Ballard; Minotauro: Barcelona, 2002)
2 comentaris:
Estem perduts. Això de la cuixa de gos m'ha semblat brutal. Intentaré anar a l'exposició encara que no hi hagi coctel.
Gràcies per l'escrit.
Estem perduts però almenys ho sabem.
De l´exposició el que més em va agradar és quelcom molt senzill: gairebé al final et trobes amb tots els llibres de Ballard clavats al damunt d´unes taules i és un plaer seure i anar tastant ara d´aquest, ara de l´altre.
Publica un comentari a l'entrada