26 d’octubre 2008

PORCEL, EL GENERÓS


"Em sento superior als rics perquè jo escric."
.
Amb aquest titular obria l'edició digital del diari 'Avui' la informació, emmotllada com una entrevista i feta per l'Ada Castells, on se'ns informava del llançament d'una novetat, en forma de llibre, escrita per Baltasar Porcel.
La frase m'esverà de seguida i em va faltar temps per llegir l'entrevista sencera -curtíssima i amb afirmacions on l'entrevistat, pretenent mostrar desinterès sols aconsegueix quedar com un adolescent immadur- i, es clar, el context d'on sorgia:


"La novel·la subratlla el classisme. ¿Creu que és un tret definitori de la societat catalana?
-És fonamental. A Barcelona hi ha un substrat de classe molt fort. Jo tinc un cert classisme cultural, però sóc un desclassat, perquè sóc d'un poble aïllat i no ric i m'he fet a través de la cultura. El meu interior està fet de llibres i escrivint pots saltar-te les classes socials. Jo em sento superior a qualsevol ric, perquè les meves dèries són creadores i no de diners."
.
.
"...I no de diners" ens diu, "...I no de diners" On havia llegit jo alguna cosa sobre Porcel i els diners? On? Punyeta! On?
.
Mentrestant ho busco deixeu-me dir-vos un parell de coses: Primer de tot, a mi se me'n fot que un escriptor sigui un malparit; a l'hora de llegir -i comprar- els seus llibres, no m'estaré de fer-ho si em ve de gust perquè una cosa és l'obra i l'altre la persona. I segon, en aquest cas el senyor Porcel ja fa molts anys que a les entrevistes i a la seva columna de 'La Vanguardia' dóna lliçons, incloses les étiques o morals, sobre qualsevol tema, ep! que té tot el dret a fer-ho, el que passa és que hi ha quelcom dit hipocresia (segons el diccionari: Simulació de qualitats i de sentiments que hom no té) i és una cosa que a mi em molesta moltíssim.
.
Ah! Mira, ja ho he trobat, estava a la lleixa on acumulo aquelles obres que parlen de l'industria del llibre com ara les memòries d'editors. Vejam, es tracta de la segona part de l'autobiografia de l'editor barceloní Rafael Borràs dita "La Guerra de los planetas" editada per 'Ediciones B', un paio interessant aquest Borràs... Bé! Aquest editor va crear i impulsar l'any 1974 un premi d'assaig dit 'Espejo de España' fill de la col·lecció del mateix nom dins l'Editorial Planeta' i on bàsicament s'oferia als lectors unes panoràmiques de la història recent que, en aquells anys, forçosament havien d'estar envoltades de polèmica. Corria l'any '78 quan...


"Baltasar Porcel (Andratx, Mallorca, 1937) era el más firme candidato a ganar el premio en 1978, y su candidatura se impuso sin mayores dificultades. La revuelta permanente era el fruto de muchas horas de conversaciones grabadas con un viejo cenetista, Joan Ferrer, nacido en Igualada (Barcelona) en 1896, que a los 11 años inició su jornada laboral de 66 horas semanales con 85 céntimos diarios -de peseta, no de euro- de sueldo, y que en 1911 ingresó en la CNT, fundada el año anterior. Amigo de Salvador Seguí, de Ángel Pestaña, de Joan Peiró, había participado en la sangrienta contienda entre el Sindicato Único, cenetista, y el Sindicato Libre, ficción gubernamental y patronal que, según explicaba Porcel, encubría la extorsión y el asesinato. Miembro importante del Comité Revolucionario de su pueblo en 1936, colaboró luego, a partir de 1939, con la guerrilla anarquista que hostigó en los Pirineos a las fuerzas franquistas. Su dramático e ilusionado testimonio reivindicaba el protagonismo del hombre común, de los desheredados, como fautor de la Historia.
Una vez publicado el libro, en marzo de aquel año, Joan Ferrer se trasladó desde París a Barcelona, y estuvo en la editorial, donde, con Porcel, atendió algunas entrevistas. Tuve, como es lógico, interés en conocerle, pero Porcel, muy alterado, me pidió, por favor, que si me preguntaba por el premio le ocultase la cuantía del mismo y le dijese que se trataba de una distinción puramente honorífica, pues de los 2.000.000 de pesetas que había cobrado -en realidad, un anticipo sobre sus posibles derechos de autor- el viejo anarquista no había visto ni un duro. Renuncié a que me lo presentara."


"Jo em sento superior a qualsevol ric, perquè les meves dèries són creadores i no de diners."



Coda:

"Francament, crec que sóc un dels autors catalans que més han treballat, amb més ambició i amb més resultats." (Baltasar Porcel)

"Baltasar Porcel figuraba como director de la colección, pero, según me contaron mis muchachos, ejercía de una manera puramente teórica: cuando al final de cada mes comparecía para cobrar los correspondientes emolumentos no se entretenía más de cinco minutos en el departamento, y si le explicaban que se disponía de algún original cuya publicación se consideraba de interés, se limitaba a indicar que se tradujera -en el caso de autores extranjeros- y se mandara directamente a la imprenta." (Rafael Borràs)


"Y el entorno del poder también está lleno de "escolanets llepaculs", que quizá sean ricos pero que en realidad son unos desgraciados y unos explotadores." (Baltasar Porcel)

"A las caras conocidas, y a otras con las que nos íbamos familiarizando, en la tercera de las reuniones se añadió, ay, la de Baltasar Porcel, que tras el ascenso de Jordi Pujol a la Presidencia de la Generalitat catalana, en 1980, pasaría a mejor vida en su condición de consejero áulico indebidamente remunerado, y que en su casa de Andraitx, en Mallorca, ejercería de anfitrión, dos o tres veranos, de Su Majestad el Rey, con quien mantuvo muchas horas de conversación grabada con destino a una hagiografía que ignoro por qué razones no prosperó.
Negras tormentas agitan los aires, proclamaba el himno de la Confederación; no se necesitaba ser un profeta para colegir que, de la mano de gentes como Porcel, muy pronto descargarían todo su fragor no ya sobre el recién creado sindicato sino sobre la organización en pleno, invalidando una opción que, como mínimo, merecía la oportunidad de ser ensayada al margen de saltimbanquis de la política, de trepas insaciables engordados como zánganos a costa del presupuesto." (Rafael Borràs)


"Y si en ciertos aspectos puedo parecerme más al poderoso, a la vez soy un asalariado que utiliza el transporte público." (Baltasar Porcel)

Segons l'informe de la Sindicatura de Comptes, Baltasar Porcel com a President de l'Institut Català de la Mediterrània, va gastar-se durant tres anys 15.000 euros en taxis, a càrrec del tresor públic:


Despeses de restaurants i
altres conceptes similars

President Delegat.... Gerent.... Directora d’Estudis
1995 2.192.551....... 149.826.... 118.028
1996 1.739.258....... 181.856..... 144.822
1997 1.646.593....... 268.651..... 98.191

Font: Elaboració pròpia a partir de la revisió d’una mostra dels justificants ADOP-J de l’Institut.

En la revisió també s’ha observat despeses de taxis per 0,9 MPTA en 1995,
0,7 MPTA en 1996 i 0,9 MPTA en 1997.



"Jo no dic mai mentides! Però això no vol dir que digui sempre la veritat." (Baltasar Porcel)
.
.

5 comentaris:

Unknown ha dit...

Collons, el pajaru Porcel! No m'ha agradat mai gaire com escriptor ni menys com a personatge públic (com a perosna no puc opinar que no el conec de re); però alguna cosa ha de tenir que atregui tantes vanaglòries i enveges per igual.

El llegidor pecador ha dit...

Jo, en canvi, no sé si m'agraden les seves novel·les -no les he llegides- però sí les seves columnes i algunes entrevistes on acostumo a trobar-hi aquesta hipocresia que dic, doncs les seves paraules no s'avenen amb els seus gestos.

Anònim ha dit...

Caram, caram del que arrina un a assabentar-se!!!
He descobert el blog gràcies a un comentari que has deixat a un altre blog. Hi aniré entrant. Fins aviat

Llibreria L'Illa ha dit...

Has fet un bon buidatge d'hemeroteca, llegidor pecador. No he llegit cap novel·la sencera de Porcel, té una manera d'escriure que em cansa. Us recomano, però, que quan entreu en un llibreria o una biblioteca llegiu la primera pàgina de qualsevol de les seves obres.

El llegidor pecador ha dit...

Gràcies, Anònim.

La primera pàgina de "Cavalls cap a la fosca", llibreria L'illa, la llegeixo en veu alta i sempre em fa bola a la boca, com aquell tall feixuc de mastegar.