09 d’octubre 2008

ELS JOVES IRRITATS


Anava l´altre tarda vagarejant pel centre de Barcelona i vaig fer cap l´estimulant 'The Watergate bookshop', llibreria de perfil imprecís, per tant, inclassificable, és a dir quelcom... mmm... doncs això, estimulant. Allà em vaig fixar en un llibre de títol i portada provocatius on un grup de joves escriptors i periodistes malparlen de la capital de Catalunya.

Si aquest recull hagués estat escrit per una colla d´escriptors amb edats més venerables llavors hauriem de fer servir paraules com "denúncia", "censurador" o "reclamació" però no és el cas, així que benvingudes les "transgressions", les "provocacions" i les "protestes".

Total que vaig pagar en metàl·lic, el senyor Elboj me´l va ficar en una bossa i, un cop a casa, vaig començar a llegir-lo mentre, als meus peus, la ciutat odiada començava a encendre les llums.

Un dels autors, Hernán Migoya, ens explica a "BaCiNilla" les seves experiències amb la por i crec que l´encerta quan defineix a Barcelona, perdò, a nosaltres d´aquesta manera:


"... Cuando hablas con extraños sin mediar presentación de terceros, te miran con su correspondiente extrañeza. Se sienten agredidos, suspicaces, presienten algún interés oculto. No están acostumbrados a la afabilidad. A la ausencia de segundas intenciones.

Es una ciudad con miedo, un recelo a lo inesperado, al desconocido, al golpe a traición.
¿De qué tenemos tanto miedo? ¿De lo mismo que somos? Nadie dirá nada. Lo sé."


L´altre dia, al Festival de Sitges, va presentar la seva primera pel·lícula com a director. Llàstima que no li ha sortit a l´alçada dels seus contes.


L´associacionisme sempre ha gaudit d´un fort impuls a Catalunya, ara acaba de sortir publicada una enquesta sobre associacions culturals a Espanya on Barcelona ciutat és capdavantera en el total d´aquesta mena d´agrupaments, amb 2.205 és la ciutat espanyola que té més associacions culturals, la segona és València amb 1.160. I entre Catalunya i el País Valencià fan el 36% del total de l´estat espanyol.

Doncs al llibre també reben de valent; Carol París a "El odio por venir" escriu:


"Dichas asociaciones se comportan como una prolongación en el espacio público e institucional de un odio latente. (...) A la vez que se erigen en una manifestación grupal de la cultura de la queja; el esplai de un constante renegar, y, en algunos casos, por una causa que les es del todo ajena. Porque, precisamente, en Barcelona cuesta quejarse de lo propio, ya que lo propio ¿dónde está? Por suerte existe el leitmotiv de la "solidaridad entre pueblos": el intercambio de reproches (...) activa y alimenta estas asociaciones que buscan la excusa más insólita para salir a la calle y para llevar a cabo aquello tan inaguantable que descansa bajo la expresión "fer pinya".


Al catàleg, heterodox, híbrid, de l´editorial Melusina continuen afegint-se títols tant suggerents com aquest.


(Odio Barcelona - Varis autors; Melusina: Barcelona, 2008)

Cap comentari: