07 de març 2009

LÒGICA EMPRESARIAL


Aquella nit en aquella inauguració, enmig de la multitud, l'home que escriu, conegut com a Baltasar Porcel, se m'anava atansant a poc a poc. Rodejat de gent per totes bandes, vaig aprofitar la mancança d'espais per barrar-li el pas i posar-li damunt les mans el seu últim llibre publicat: Si us plau, em faríeu tan feliç si me'l dediquéssiu... L'home que escriu, encerclat, sospirà i arrossegant les paraules preguntà: I a nom de qui? Apropant-me a la seva orella esquerra, jo, l'home que llegeix, xiuxiuejo: Pel llegidor pecador. L'home que escriu aturà el moviment del seu braç, avortant la recerca del bolígraf. Alçà el cap per clavar-me, amb els ulls mig aclucats, una mirada gelada mentre que els seus llavis es tanquen fortament. Tot seguit, s'abraonà damunt meu: Tu!!!
L'home que escriu i l'home que llegeix, abraçats, cauen damunt enormes piles de bestsélers, únic espai no ocupat per les desenes de cossos que els envoltaven. Aquella nit en aquella inuguració.

Dimarts tota la premsa es feia ressò de l'obertura d'una nova llibreria al centre de la ciutat de Barcelona: "La cadena portuguesa inaugura hoy un local de 1.500 m2 en la Rambla de Catalunya", "compta amb un fons de 100.000 títols", "Terminales para consultar el stock, sillones para escuchar libros, 60% de títulos de fondo, 180 metros para eventos, jardín y espacio para el Círculo de Lectores (Bertrand es del grupo Bertelsmann) son las señas de la megalibrería".Dic a la premsa perquè és on sembla que els responsables han fet un gran treball, i no als blogs, llocs on, em fa tot l'efecte, aquests nous llibreters no hi han pensat gaire.

Voltant per dins i mentre intentava esquivar uns inquietants mims que duien uns pijames blancs i es movien com a zombis a càmara lenta vaig ensopegar, us ho juro!, amb no menys de quatre editors que, amagats pels racons, miraven de dissimular les seves llàgrimes quan es queixaven amargament de la inexistència dels seus fills a les llampants taules de novetats plenes a vessar de títols comercials marcats amb el segell de Planeta o amb el de Random House Mondadori. Els consolava, els confortava, els animava..., en fi, vaig estar dient mentides una bona estona.

L'endemà vaig treure el nas i la botiga era plena de gent -que no devia trobar-se amb una oferta gaire diferent del seu competidor més directe: la Casa del Llibre; s'haurà de veure quines vendes es fan les tardes del mes de maig o de juny.


La nova llibreria pertany al grup Bertelsmann i aquest mateix grup era, l'any 2002, el propietari de la llibreria Catalònia, també ubicada al centre de Barcelona. Desde el desconeixement i ignorant moltes dades d'aquesta operació -sóc un fidel seguidor de la filosofia "sempre la bena abans que la ferida"- diria que aquest cas obeeix a una lògica empresarial molt discutible: l'any 2002 tens una gran llibreria en un dels millors llocs de Barcelona, te'n desfàs i sols cinc anys desprès tornes a decidir tenir una altra llibreria a 300 metres de l'antiga i enmig d'una crisi com l'actual, mmm... realment curiós.

Aquí, en el nou espai, es comenta que la rendibilitat -anual- ha de ser de 4.000 euros per metre quadrat: sis milions l'any. El lloguer a preu de mercat aniria pels volts de 140.000 euros mensuals, encara que sembla que la crisi el deixa de moment en 70.000, sous - amb 25 treballadors-, despeses i el que vingui: gairebé 2 milions l'any. 6+2 = 8 milions mínim de facturació neta anual vol dir vendre més del doble -comptant que els editors els hi facin entre el 40% i el 45% de descompte- .

No sé, no sé; hi ha algú que s'equivoca ara o que es va equivocar abans.





12 comentaris:

Raticulina ha dit...

Mmm...més que curiós sembla una ximpleria.
Jo sóc compradora complusiva de llibres i ara tiro de bilioteques públiques...

Fallarás ha dit...

Oh, qué bonita escena, Porcel y el llgidor abrazados, rodando en ese aroma a nuevo sin novedad que tiene la reciñen estrenada librería. Hubo cópula?
De Bertrand, lo que me sorprende a mí es el apego que sienten por los centros comerciales. Además de la de Barcelona, sus tiendas españolas están en:
1. Centro Comercial Alcalá Magna
2. Centro Comercial Espacio Mediterráneo
3. Centro Comercial Espacio Buenavista
4. Centro Comercial El Rosal
5. Centro Comercial Espacio Torrelodones
6. Centro Comercial Grancasa

Con razón yo no las conocía.

Fallarás ha dit...

Oh, qué bonita escena, Porcel y el llgidor abrazados, rodando en ese aroma a nuevo sin novedad que tiene la reciñen estrenada librería. Hubo cópula?
De Bertrand, lo que me sorprende a mí es el apego que sienten por los centros comerciales. Además de la de Barcelona, sus tiendas españolas están en:
1. Centro Comercial Alcalá Magna
2. Centro Comercial Espacio Mediterráneo
3. Centro Comercial Espacio Buenavista
4. Centro Comercial El Rosal
5. Centro Comercial Espacio Torrelodones
6. Centro Comercial Grancasa

Con razón yo no las conocía.

El llegidor pecador ha dit...

Bona opció, Raticulina.

No hubo cópula, doña Cristina, y podía haberla habido dado el carácter onírico de la escena. Oiga, que me ha encantado lo de "aroma a nuevo sin novedad", qué bien definido.
En cuanto a los nuevos libreros, empezaron por abrir en los centros comerciales porque era el modo más rápido de expansionarse, aunque deja usted de citar la libreria que ya compraron en Terrassa el pasado mes de mayo.

El veí de dalt ha dit...

Osti, ara m'he perdut amb tanta xifra...Això quants llibres de mitjana vol dir que han de vendre al dia?

Anònim ha dit...

No hi entenc gaire, jo de negocis. Però es veu que és la nova manera de funcionar, fer veure que hi ha competència quan tot és a mans de 4. Tota la vida pensant que edicions 62 i Proa es feien la competència i ara resulta que són del mateix grup, i es veu que passa amb les benzineres, i amb ...

Jo encara no tiro de biblioteques públiques, però al preu que van els llibres no hi tardaré massa.

Anònim ha dit...

Gracias por el enlace. Yo alabo que se abran nuevas librerías y entiendo claramente que hay que pagar un alquiler.

Y ya sé que es otra cultura y todo lo que se quiera pero la librería más grande de Europa está en Londres, en Piccadilly, con varios pisos, etc., etc. No creo que les dejen pagar el local, que barato no debe de ser precisamente, en especie y, sin embargo, aunque por supuesto venden sus best-sellers y demás eso no quita que también se encuentren con toda comodidad libros mucho menos conocidos. Lo que a mí entender demuestra que no son conceptos incompatibles.

El llegidor pecador ha dit...

Mira, Veí de dalt, diuen que han de treure una rendibilitat de 4.000 euros per metre quadrat. La botiga té 1.500 ms. però seran 1.200 sense comptar pati i sala d'actes, 1.200 x 4.000 = 4,800.000 euros que dividits pel preu mig d'un llibre -diguem 22 euros-, surten 21.818 llibres l'any que, al seu torn, dividits entre, més o menys, 300 dies d'obertura de botiga surt,mmm... ja està! han de vendre 727 llibres cada dia per fer el seu pressupost.

Em sembla, Alfred, que tots aquests negocis es resumeixen en un de sol: "Una Caixa para gobernarlos a todos. Una Caixa para encontrarlos,
una Caixa para atraerlos a todos y atarlos en las tinieblas
en la Tierra de los Deudores donde se extienden las Sombras Hipotecarias."

Afortunadamente, Cristina, nacen en un entorno hostil y espero que eso les haga tomarse las cosas con paciencia y fijandose unas metas más humildes.

Anònim ha dit...

Vaig anar ahir a aquesta "macrollibreria" i no em va convencer gens ni mica. això que els que t'atenen no sapiguin de quin autor els parles no m'agrada. Per la meva part, jo continuaré anant a la llibreria Documenta, allà pots preguntar pel lluís Olivan i te'n parlen de les seves dues darreres novel.les -per posar-ne un exemple-.

El llegidor pecador ha dit...

Ah! Meritxell, és que ja fa anys que la llibreria Documenta està en un punt dolç, dolcíssim, a l'hora de vendre llibres. És meravellós veure com una llibreria com aquesta -a la mida de l'home- manté, malgrat l'abocament diari de novetats i novetats, una oferta tan estimulant; és un plaer trobar-te amb una "pre-selecció" de llibres feta amb aquest punt de saviesa, estimulant. I quan els senyors Josep i Ramon comencen a explicar-te històries col·laterals dels títols que demanes ja és... la hòstia!

Anònim ha dit...

Ara hi vinc!!!! I fent cas del que em deies un dia -que em deixi aconsellar pels llibreters, que no sempre vagi a la llibreria amb la idea del que vull comprar- he comprat una novel.la que ells m'han recomanat, a més a més crec que la comentàveu un dia en aquell blog del llibreter, "ulls verds"-columna, així que , tot i que anava només per comprar-me "lo que sé de los vampiros" hi he sortit amb dues compres, veus? He fet cas del llibreter que m'ha atès. (si hagués anat a la berttrand m'haurien dit "lo que sé de QUÈÈÈÈÈÈÈ", quan haurien sentit el títol del que els hauria demanat)

Anònim ha dit...

Merixell o t'haurien dit: ese no pero de vampiros tenemos otro...
És el que passa quan es "desprofessionalitza" una feina. Tothom accepta que qui t'atén a una libreria pugui no saber res de llibres, i en canvi ningú acceptaria que, posem per cas, un venedor de cotxes quan li preguntessis per l'ABS o l'airbag et digués que no sap què és.