La cançó de l'estiu, sens dubte.
La fal·lera desfermada per l'èxit popular de "El codi Da Vinci" va fer que les editorials engreixessin els seus catàlegs amb tot de títols similars i desprès omplís les sempre atapeïdes taules de novetats de moltes llibreries que els venien amb molta acceptació; ara m'atreveixo a profetitzar la punxada de la "bombolla de les intrigues vaticanes" coincidint amb l'adveniment de la propera novel·la de Dan Brown. Encara hauran de passar un bon sarpat d'anys per tal que la mirada inevitablement melangiosa cap al passat es tenyeixi de simpatia i de comprensió vers aquest fenomen, però, amb aquesta cançó dels Manel, jo ja he pogut fer-hi una llambregada al futur.
3 comentaris:
els Manel! Els he descobert fa poquet i estan molt bé. toca mirar cap a l'estiu?
Oi que sí?
Ah! l'etern estiu.
kar sem iskal, hvala
Publica un comentari a l'entrada