Dimecres, 31 de maig de 2006. Primera plana de la secció de cultura a LA VANGUARDIA, escriu en Xavi Ayén:
"La lista de los libros más vendidos de Sant Jordi (...) se realizó, este año, a partir de una encuesta a doce librerías, entre las que no se encontraban las que más venden en Catalunya. Como reflejan los datos de esta página -que incluyen los principales puntos de venta- el mapa que emerge presenta algunas diferencias respecto a la lista del Gremi de Llibreters."
"La no presencia de Abacus, El Corte Inglés o la Fnac resta credibilidad a la lista,..."
La veritat és que m´estranya força llegir un article així, un mes després de la diada, amb un titular tant contundent com el que té: "La verdadera lista de Sant Jordi" i ocupant un espai preeminent per només comentar la baixada o pujada d´algun autor a la llista. No ho acabo de veure clar i m´ha pujat al nas una flaire de socarrimat una mica sospitosa.
Estic d´acord que amb l´absència dels tres grans la llista queda desvirtuada, però, llavors, m´agradaria saber per qué no s´ha ressaltat fins aquest any una cosa així?
A l´article es fa referència al fet que de de cinquanta llibreries consultades el dia de Sant Jordi pel Gremi de Llibreters només van respondre dotze. De les trenta-vuit que no contesten n´hi ha alguna a la llista que surt a l´article? Probablement sí. Llavors per qué contesten ara i abans no?
Les presses per fer la llista es deuen, també, a la necessitat dels mitjans per tal de publicarla l´endemà. Per força haurà de sortir lleugerament divergent d´una altra que es faci un mes després.
El més imaginatiu de la peça arriba amb l´afirmació de que l´article inclou les dades de "los principales puntos de venta". Ai! Ara sí que ric. Si descomptem els tres grossos que, repeteixo, estic d´acord en que hi han de estar, ens queden catorze llibreries, de les quals tres (Daina, Áncora y Delfín i Drac) anomenar-les "principales puntos de venta" no pot ser res més que un acudit dolent que potser com a humor negre encara té la seva gràcia.
D´altra banda no pots preponderar dues llibreries, com Ona i Proa Espais, en una llista de catorze ja que la seva oferta es limita molt al llibre en català.
A més a més de les catorze llibreries:
-Nou pertanyen a la província de Barcelona (sis a Barcelona capital).
-Cuatre a Girona.
-Només una a Tarragona.
-I cap de Lleida!
Carai! Quin ventall tant desequilibrat.
Si de veritat es vol fer "La verdadera lista de Sant Jordi" un ha d´anar a buscar la llista del Gremi de Llibreters o anar a trobar la de l´agrupaciò Tots els llibres per tal que la feina sigui més acurada i trobar llibreries que, de veritat, son "principales puntos de venta" com La Capona de Tarragona, Galatea de Reus, La Tralla de Vic, La Llopa de Calella, Caselles de Lleida, L´Illa de Mollet, Llorens Llibres de Vilanova i La Geltrú, Carrer Major de Santa Coloma, Paideia de Sant Cugat,... I no fer servir la llista de les llibreries que et fan cada setmana "los libros más vendidos" del suplement literari.
També ens trobem amb el següent:
"...Aunque es este último idioma (castellà) el predominante, desmintiendo el tópico de una fiesta del libro en catalán."
Osti! Això es com inventar la sopa d´all. Doncs és clar que per Sant Jordi es ven més en castellà i durant tot l´any també.
Resumint, trobo molt decebedor l´article, sobretot, "por lo exiguo de la muestra".
Snif, snif, aquesta olor de socarrim, pot venir de l´incendi que crema al Gremi?
