Aquella nit en aquella inauguració, enmig de la multitud, l'home que escriu, conegut com a Baltasar Porcel, se m'anava atansant a poc a poc. Rodejat de gent per totes bandes, vaig aprofitar la mancança d'espais per barrar-li el pas i posar-li damunt les mans el seu últim llibre publicat: Si us plau, em faríeu tan feliç si me'l dediquéssiu... L'home que escriu, encerclat, sospirà i arrossegant les paraules preguntà: I a nom de qui? Apropant-me a la seva orella esquerra, jo, l'home que llegeix, xiuxiuejo: Pel llegidor pecador. L'home que escriu aturà el moviment del seu braç, avortant la recerca del bolígraf. Alçà el cap per clavar-me, amb els ulls mig aclucats, una mirada gelada mentre que els seus llavis es tanquen fortament. Tot seguit, s'abraonà damunt meu: Tu!!!
L'home que escriu i l'home que llegeix, abraçats, cauen damunt enormes piles de bestsélers, únic espai no ocupat per les desenes de cossos que els envoltaven. Aquella nit en aquella inuguració.
Dimarts tota la premsa es feia ressò de l'obertura d'una nova llibreria al centre de la ciutat de Barcelona: "La cadena portuguesa inaugura hoy un local de 1.500 m2 en la Rambla de Catalunya", "compta amb un fons de 100.000 títols", "Terminales para consultar el stock, sillones para escuchar libros, 60% de títulos de fondo, 180 metros para eventos, jardín y espacio para el Círculo de Lectores (Bertrand es del grupo Bertelsmann) son las señas de la megalibrería".Dic a la premsa perquè és on sembla que els responsables han fet un gran treball, i no als blogs, llocs on, em fa tot l'efecte, aquests nous llibreters no hi han pensat gaire.
Voltant per dins i mentre intentava esquivar uns inquietants mims que duien uns pijames blancs i es movien com a zombis a càmara lenta vaig ensopegar, us ho juro!, amb no menys de quatre editors que, amagats pels racons, miraven de dissimular les seves llàgrimes quan es queixaven amargament de la inexistència dels seus fills a les llampants taules de novetats plenes a vessar de títols comercials marcats amb el segell de Planeta o amb el de Random House Mondadori. Els consolava, els confortava, els animava..., en fi, vaig estar dient mentides una bona estona.
L'endemà vaig treure el nas i la botiga era plena de gent -que no devia trobar-se amb una oferta gaire diferent del seu competidor més directe: la Casa del Llibre; s'haurà de veure quines vendes es fan les tardes del mes de maig o de juny.
La nova llibreria pertany al grup Bertelsmann i aquest mateix grup era, l'any 2002, el propietari de la llibreria Catalònia, també ubicada al centre de Barcelona. Desde el desconeixement i ignorant moltes dades d'aquesta operació -sóc un fidel seguidor de la filosofia "sempre la bena abans que la ferida"- diria que aquest cas obeeix a una lògica empresarial molt discutible: l'any 2002 tens una gran llibreria en un dels millors llocs de Barcelona, te'n desfàs i sols cinc anys desprès tornes a decidir tenir una altra llibreria a 300 metres de l'antiga i enmig d'una crisi com l'actual, mmm... realment curiós.
Aquí, en el nou espai, es comenta que la rendibilitat -anual- ha de ser de 4.000 euros per metre quadrat: sis milions l'any. El lloguer a preu de mercat aniria pels volts de 140.000 euros mensuals, encara que sembla que la crisi el deixa de moment en 70.000, sous - amb 25 treballadors-, despeses i el que vingui: gairebé 2 milions l'any. 6+2 = 8 milions mínim de facturació neta anual vol dir vendre més del doble -comptant que els editors els hi facin entre el 40% i el 45% de descompte- .
No sé, no sé; hi ha algú que s'equivoca ara o que es va equivocar abans.
