Badava jo pel carrer més bonic de l'Illa dels Prodigis fent temps fins l'hora de marxar volant quan m'esdevingué una suor freda: no tenia res a mà per llegir! I si l'aeronau sortia amb una hora de retard? o amb dues?? Casum l'os pedrer i la pell de l'aviram! Necessitava una llibreria d'urgència!! Però, ja!!! Sort que molt a prop hi havia la botiga que condueix amb intel·ligència el senyor Volney. Mirava, tocava, agafava, desava, palpava i fullejava mentre en Volney, sàviament, em deixava fer malgrat els meus moviments erràtics. Vaig trobar-ne un de petitet, lleuger i barat. Me'l miro amb atenció i quan aixeco la mirada buscant el llibreter, aquest només diu una paraula, una sola:
-Potent.
-Potent? li dic.
-Potent, hi torna.
D'acord, doncs. Encara em quedaran diners pel taxi i un beure.
Aquest és el carrer bonic:
I aquest, el llibre potent:
La va encertar de ple, la història és boníssima; el petit volum ve amb una interessant entrevista a l'autor on descubreixo els altres dos títols que ha publicat: "El Cadillac de Big Bopper" de El Aleph i "Introitus Lapidis" d'Alpha Decay. I me'n vaig cap a aquesta última.
L'aprenentatge d'un adolescent amb -agafeu aire- un camioner cantant:
Los forajidos sólo hacen el mal cuando creen que está bien; los delincuentes sólo creen que hacen el bien cuando hacen el mal.
un anarquista ecològic amant dels metalls preciosos, un antic mag cap de l'Aliança de Mags i Facinerosos, un mestre espiritual que li obrirà les portes de la ment amb la meditació:
-La meditación de la mañana es para llenarte la mente; la de la tarde es para ver con qué se ha llenado; la de la noche es para vaciarla.
Un altre que també li obrirà la ment però a cop d'estupefaents:
-Eres un hombre de ideas claras, Dan. Me gusta. Seremos buenos amigos. Yo te mantendré colocado y tú me mantendrás cuerdo.
Un dels millors lladres de caixes fortes:
Por su cuadragésimo cumpleaños, Willie tomó la determinación de que en adelante sólo utilizaría sus manos para abrir cajas fuertes. Así lo hizo, y estaba muy satisfecho. Willie opinaba que las perforadoras y los explosivos hacían lo mismo que cualquier máquina: mataban el sentimiento.
El millor jugador de pòquer en la modalitat de l'Hold'Em texà:
-Créeme, Daniel, no hay nada seguro. Fíjate, estuve en una partida de Five-Card Draw en Waco, jugábamos con el comodín, y vi cómo con una mano de cinco ases el tipo perdió todo.
-Espera un momento -dijo Daniel-, nada puede ganar a cinco ases. ¿Qué es lo que tenía el otro en la mano?
-Un Smith&Wesson: un treinta y ocho, creo.
Un mestre de les disfresses:
-Precisión, Daniel. Detalle. Matiz. Un gesto o inflexión perfecto hará pasar incluso un disfraz físico precipitado.
I el destí de tot aquest relat de formació es troba a l'interior d'una joia impossible, una mena de Grial modern amb l'enigma d'un crim planejant per damunt d'aquesta epopeia al·lucinada. Meravellosa, escrita pel pur plaer de contar.
(Introitus lapidis-Jim Dodge; Alpha Decay: Barcelona, 2007)
